L?Exèrcit de l?Art
Pablo Ruiz Picasso va dedicar una carpeta de gravats per a la causa republicana al seu amic Jaume Sabartés amb la nota “PARA/ en jau me Sabartés/ y/ visca Catalunya/ 28 Fevrier 1939”. Un visca Catalunya que llavors volia dir visca la Democràcia i visca la República.
Una exposició que comença així només se’n poden esperar grans coses i sí, la cosa fins i tot millora: Dotze esbossos per a baralla antifeixista de Mauricio Amster Cats, una de les perles que trobarem, on un feixista ridiculitzat amb esvàstica yugo i flechas falangistes fa a miques un Estatuto de Cataluña. Quants estatuts ens han estripat els espanyols? Exactament tots.
La barreja d’estils i tècniques que anem trobant és enlluernadora: auques espaterrants, només per la divertidíssima Auca de Queipo de Llano ja val la pena la visita; fotografies anònimes, algunes d’elles escruixidores amb cadàvers de nens -per què amagar la tragèdia que va patir la societat civil?-; cartells d’una modernitat i contundència que esgarrifen; Franciscos de Goyas; vinyetes humorístiques, algunes d’autèntic humor negre, llavors no hi cabia l’ensucrat i superficial humor de l’època de pau que ens ha tocat viure a nosaltres.
Aquesta colla d’artistes formaven un autèntic “Exèrcit de l’Art” que lluitava contra el feixisme imperant a Europa que volia “asfixiar el món amb les seves frases buides”. Exèrcit que cal reivindicar als quatre vents i reinventar per fer front al feixisme contemporani: la xenofòbia i el racisme descarat i destraler de Plataforma per Catalunya, molts dels tics pseudofranquistes del Partido Popular, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera i etcètera.