Crònica d?una indiferència

4

Està a punt de començar la final de bàsquet europeu 2007. S?enfronten les seleccions nacionals d?Espanya i Rússia. El resultat m?és ben igual, doncs la meva selecció, per qüestions polítiques i de drets de conquesta, no ha pogut ni optar a jugar aquest campionat. M?hauria agradat veure Lituània a la final. O posats a somniar un Catalunya ? Bielorússia.

Vaig al cal Felip, bado una mica a l?ordinador i quan torno al sofà el partit ja ha començat.

1er quart

Triple de Calderón.

Per la pantalla es va mostrant la fauna de personatges públics que assisteixen al partit: J. M. Aznar, jugadors del Madrid, el Serrat, el Pedro J, etc.

Paren el temps perquè a una de les cistelles la ret ha sortit de lloc i s?ha d?arreglar per evitar males interpretacions. Puja un home, amb l?ajuda d?una escala, a posar-hi remei. ?… esto es muy español…?. De seguida baixo l?àudio de la televisió i poso Miles Davis. El contrast entre la seva relaxada trompeta i la rapidesa i nerviosisme d?aquest esport lliguen molt bé.

Els blancs han començat fluixos i els vermells molt forts.

Tap a Calderón. Que et penses que cada dia és diumenge, xicot?

David Blatt, l?entrenador rus, fa cara de preocupat.

Se?ns mostra la borbonalla aplaudint al final del primer quart. Guanyen els seus 22 ? 11.

2on quart

Els russsos segueixen nerviosos.

L?home-dels-mitjons-blancs-pujats-fins-als-genolls clava un triple.

Més tard un de Pau Gasol a tres minuts per acabar la primera part.

Els blancs escurcen diferències i es posen a tres punts.

34 ? 31.

M?agrada emmudir la publicitat.

Llegeixo poesia mentre de reüll veig que entrevisten al president espanyol.

3er quart

Intercanvi de triples.

Picabaralla entre Pau Gasol i Viktor Khriapa.

Els dos equips fallen molt. No estem veient un bon partit, que és la única raó per la qual estic mirant aquest canal.

Fa molta calor en aquest sobreàtic, em vento.

49 ? 46.

4art quart

Els russos empaten el partit, només començar, amb un triple de Paxutin. Després una cistella de dos els posa per davant per primera vegada(?)

Triple de Garbajosa que gira el marcador, 52 ? 51.

Aquest partit el guanyarà el menys dolent. Els espanyols juguen malament i els russos fatal.

Una cistella de Gasol, amb falta personal inclosa, posa els vermells a cinc punts dels blancs.

Entren dos tirs lliures de Kirilenko, el crack rus, que posa el marcador 59 ? 56. Queda 1 minut i 10 segons.

Bàsquet dels blancs que es posen només a un punt.

Durant la publicitat l?exèrcit espanyol pretén captar adeptes. Espereu-me asseguts.

Els espanyols perden la possessió i John Robert Holden anota dos punts que posa per davant els russos, 59 – 60.

Pau Gasol, a l?últim atac, falla el seu llançament. El temps s?esgota, els blancs s?abracen.

Els veïns, que durant tot el partit han estat animant els de vermell, emmudeixen. Truco a l?Oriol per compartir sentiments.

Torno a cal Felip. Poso la ràdio. M?assabento que el Barça ha empatat a zero amb l?Osasuna. Això sí que em sap greu.

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari