El Psc (Psc-Psoe) utilitzarà el teu sí contra Catalunya
El Psc (Psc-Psoe) utilitzarà el teu sí contra Catalunya
El Psc (Psc-Psoe) utilitzarà el teu sí contra Catalunya
El Psc (Psc-Psoe) utilitzarà el teu sí contra Catalunya
El Psc (Psc-Psoe) utilitzarà el teu sí contra Catalunya
El Psc (Psc-Psoe) utilitzarà el teu sí contra Catalunya
Una mica per militància, una mica per melanconia, avui, un amic i jo, ens disposàvem a anar a veure el documental Rock&Cat als cinemes Filmax Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat. El diari "El Punt" informava que el documental començava a un quart de sis de la tarda. Res més lluny de la realitat, arribats allà hem constatat que començava a tres quarts de quatre. Com que era la única sessió del dia, i a partir de demà ja no la fan, l’haurem d’anar a veure a la bonica i llunyana població de Castelldefels.
Veure pel·lícules en la nostra llengua, arreu dels països de parla catalana, és difícil i gairebé una heroïcitat arribar als llocs on les passen. I els nostres mitjans de desinformació no ajuden gaire. Ja els va costar déu i ajuda, per exemple, als de "El Punt edició Barcelona" aprendre que als cinemes s’hi pot escriure l’adreça i el metro més proper.
L’argentina de la guixeta ens consolava, esta gente no cobra por dar esta información. I sí que cobren els periodistes per informar-nos. I la informació l’han de contrastar. Cosa que hauria d’haver fet jo, encara que no sigui la meva feina.
Anem arreglats.
Dimecres al vespre vaig assistir, molt ben acompanyat, tot s’ha de dir, al quart aniversari de la revista electrònica Paper de vidre. Ho feien a la extraodinària Nova Jazz Cava de Terrassa. Em va entusiasmar la poesia catalana recitada i teatralitzada per Òscar Intente, amb un contrabaix i guitarra elèctrica de fons. Felicitats artistes!
Vam perdre, vam voler perdre, l’últim tren que ens hauria tornat a Barcelona i vam anar a petar, sense voler-ho, al restaurant més independentista de tota la comarca del Vallès Occidental. Un taxi ens va deixar a casa prou tard. Els meus acompanyants diran el que voldran però tot sumat i restat va valdre molt la pena.
Llarga vida al Paper de vidre! I als artistes variats.