Puix parla català, aviam què diu Lluís Colet

2

Un dels llibres més estúpids que hom pot trobar en una llibreria i que enguany s’ha editat amb la portada més lletja de la història del disseny, és el llibre Guinnes dels rècords mundials. Bestieses com el pis de protecció oficial més petit, l’ajuntament amb més càrrecs de confiança, el país amb més autoodi o l’equip de futbol amb la samarreta del color més adient per acabar tacada en un camp enfangat, hi podrien sortir publicades.

Dit això, s’hi troben perles: a la ciutat de Perpinyà, el centre del món com deia Salvador Dalí, és a dir a l’estació de trens de la capital de la Catalunya del Nord (i no pas Catalunya Nord, no és pas una sortida de l’autopista això!) un tal Lluís Colet va batre la setmana passada un rècord mundial que sortirà publicat a la propera edició del Guinnes: el discurs més llarg de tota la història, cent vint-i-quatre hores seguides garlant. Més llarg que els del Dictador Fidel. Aviat és dit.

Esgotat i afònic, acompanyat per un metge i un notari, ha dedicat la seva proesa “a tota aquella gent i associacions que defensen i promouen la cultura catalana a la Catalunya del Nord” i vol que quedi constància que el discurs més llarg del món “ha sigut en català”.

Les males llengües diuen que un castellanoparlant emprenyat amb el món, vol plantar-se al mig de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per parlar en la llengua de l’Armada Invencible durant cent vint-i-quatre hores i mitja. Apa, fes-te fotre, només per superar en mitja hora el nostre heroi nacional, ai las!, denunciar el poc ús de la llengua imperial a les terres conquerides i denunciar així la suposada imposició de la llengua catalana a Catalunya.

Deu ser broma. O no. Proeses més grosses han superat aquella colla.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari