Crònica d?una derrota
No disposo de Canal Plus a casa, pagar per veure la televisió, ens continuen prenent per imbècils? I no aniré a veure el Madrid-Barça d?aquesta nit a cap bar, ja no suporto el fum, ni el soroll, ni els energúmens-fanàtics que normalment creixen i es multipliquen quan estan en grup i a la vista de tothom.
Sempre faig tard si vull veure els partits de PPV per la xarxa així que el seguiré pel 102.8 de la freqüència modulada, Catalunya Ràdio, ?la ràdio nacional de Catalunya?, això ens ho diem a nosaltres mateixos. Què més voldríem que fos la nacional? Com a molt oficial, oficiosa o regional. Cal recordar encara que de nació amb tots els ets i uts encara no ho som? Els catalans, alguns catalans, continuen vivint d?il·lusions. No ens enganyem, si el Barça ha de ser més que un club és només perquè Catalunya és menys que una nació, per això en l?imaginari col·lectiu aquesta mena de partits, que només valen tres miserables punts, substitueixen els oficials de la nostra selecció.
Estirat al llit veig de lluny la torre Agbar que aquesta nit vesteix de blau-grana. Escolto el Joaquim Maria Puyal com comenta la jugada. La ràdio em continua semblant el mitjà de comunicació més interessant i apassionant que hi ha ja que t?has d?imaginar tot allò que un altre et diu, és ràpida, màgica i autèntica. Estic nerviós, no ho puc evitar, el futbol m?agrada, tot i que no sóc un entès. I el Barça m?apassiona tot i que sopo si perd i entre setmana mai hi penso.
Plou al camp del Santiago Bernabeu, nom d?un franquista declarat i reconsagrat, com sap tothom (?) Sona l?himne de l?equip de casa. Diuen que és massa solemne, que no es pot cantar. Ja s?ho faran.
Minut 2: no m?han deixat ni acomodar-me que el Raúl ja marca el primer gol del partit. Comencem malament. A veure si reaccionem.
Minut 14: Raúl remata de cap i està a punt de fer el segon. El tennista Nadal, madridista i mallorquí, riu a la tribuna. Out.
Minut 23: el Barça xuta per primera vegada entre els tres pals. Bé, Messi, bé. Poc després Gudjohnsen falla el què ningú falla després d?una gran jugada de Messi. Més i més i més i més i més i Messi!
Abans d?acabar la primera part sento la frase que em sembla serà la millor del partit, la diu el Puyal, ?un oasi Ruth, on assedeguem tantes coses…?.
Minut 5: Van Nistelrooy marca el segon gol del Madrid, gol psicològic. Cal continuar aquesta crònica d?una derrota? Començaré a preparar-me el sopar. Per consolar-me em dic que les cures d?humilitat sempre són bones.
Vinga, ara, després d’aquest breu parèntesi, ja podeu continuar bombardejant-nos amb aquesta lamentable campanya electoral permanent.
