Espectacle en “catalá”

1

Al Teatre Apolo de Barcelona, vint anys després de la seva estrena, hi fan l’opereta còmica "El Mikado" de la companyia Dagoll Dagom. Aquest és un teatre on s’hi representen obres normalment parlades en la llengua d’Antonio Gala, és per això que a l’entrada, per advertir als espectadors, qui avisa no és traïdor, hi han posat un rètol on s’hi llegeix: Espectacle en catalá. Hi passo per davant cada dia quan torno de la feina i sempre me’l miro, pensava que algun dia n’havia de parlar en aquest bloc (o blog o weblog o bitàcola o …). L’altre dia vaig fer la instantània que veieu aquí sobre; això de la fotografia digital és la pera!

Algú s’imagina que als teatres de Manchester advertissin als espectadors amb un: Show in English o als de Berlín: ?Veranstaltung in Deutsch o als d’Oporto: O espetáculo em português? No. En canvi aquí sembla la cosa més normal del món. Si a això li sumem que quan escriuen aquest rètol, exemple d’autoodi català, de les tres paraules una té una immensa falta d’ortografia llavors l’autoodi passa a ser, a més a més, ignorància, falta d’ètica i falta d’estètica. (Fa pocs dies que, miraculosament, es va corregir però el mal ja està fet, en tenim la prova).

Em pregunto si no serà que el Boadilla va presentar en aquest teatre el seu flamant partit polític. Em diuen que no. O si no ha estat una nova norma ortogràfica del crític de televisió Ferran Monegal. Em diuen que potser sí.

Proposo que els senyors del Teatre Apolo i el Ferran Monegal se’n vagin aquest estiu de colònies a Santa Maria d’Oló, a casa del savi Jem Cabanes, a aprendre català. El Boadilla millor que no.

 

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

BenZina, ple si us plau

2
Publicat el 9 de març de 2006

És una gran notícia que surti una nova revista cultural. I si parla en català llavors ja és una grandíssima notícia. Me’n vaig alegrar molt quan en el seu moment va sortir la revista d’història "Sàpiens" i celebro que aguanti i que aguanti bé; me’n vaig alegrar encara més quan el diari "El Punt" va aterrar a Barcelona i me n’alegro que aguanti i que aguanti bé. Ara me n’alegro el doble, el triple, el quàdruple de vegades que hagi sortit el primer número de la revista BenZina. Revista d’excepcions culturals.

Té gairebé 100 pàgines i seccions dedicades als llibres, a la música, al teatre, al còmic, a l’art i a la vida fréac. S’hi parla d’artistes d’arreu sense oblidar els d’aquí, volta el món i torna al born! Té bons col·laboradors i qui tria les fotografies sap què es fa. Celebrem que el disseny, el text i la foto estiguin igual de ben tractats, és a dir molt ben tractats. Només que la mida de la lletra és massa petita i costa de llegir. S’hi posarà remei?

Tenen clara la idea de Països Catalans, i aquí no es tracta de fer política, no és el lloc ni el moment, sinó de números, de mercat, de màrqueting pur i dur; aquesta revista l’han de poder comprar tan desde Manacor, Alacant, Perpinyà o Ribes de Freser com desde Mequinensa, Ciutadella, Vinaròs o Figuerola del Camp, ja que és on hi ha tots els seus lectors potencials. 

Tant de bo aquesta revista no formi mai part de la infinita llista de projectes ex-, de curt recorregut. Llarga vida a la revista BenZina! I carretera i manta. 

Puig i Antich, Salvador

2
Publicat el 2 de març de 2006

Avui 2 de març a les 9 i 40 minuts del matí farà trenta-dos anys que el dictador Franco va fer assassinar al garrot vil, a la presó model de Barcelona, l’anarquista català Salvador Puig i Antich.

La figura de Puig i Antich i el moviment anarquista estan més vigents que mai, els fets així ens ho demostren: per Televisió de Catalunya es va veure, no fa ni un mes, l’esplèndid documental "Roig i negre", sobre el moviment llibertari. Acaba de sortir a la venda la biografia d’un dels fundadors del M.I.L., Oriol Solé, el Che català, que va morir el 1976 quan s’escapava de la presó de Segòvia. La revista L’Avenç d’aquest mes dedica la portada i un especial de quinze pàgines a l’anarquisme. El restaurant el Pla de la garsa del barri del Born de Barcelona continua tan ple de gent i de bons plats com sempre. Rematem-ho, Manuel Huerga va rodar l’estiu passat la pel·lícula "Salvador", que esperem poder veure ben aviat als nostres cinemes.

Mentre hi hagi dictadures i formes autoritàries de tota mena i color el pensament anarquista continuarà sent vigent, necessari.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari