El Grand Tour 2017

0

 

 

 

 

El Grand Tour és una ruta a peu que els caminants fan amb diferents artistes. Aquest 2017 sortirà de Núria per anar cap a la Cerdanya, el Cadí, el Solsonès i el Bages. Grand Tour acabarà a Montserrat. Sortirem el 17 d’agost i estarem en ruta fins el 3 de setembre. El camí recorrerà doncs les comarques del Ripollès, la Cerdanya, el Solsonès i el Bages.

Cada dia fem una etapa d’uns 15-23 km i trobem un artista o un grup d’artistes que tenen alguna cosa per compartir amb els caminants. Hi ha camins de plana i de muntanya.  Pel camí o als llocs de destí trobarem cada dia els artistes i mirarem, sentirem, llegirem, escoltarem tot el que ens vulguin oferir: poesia, dansa, instal·lacions, performance…

És una proposta per a tothom El viatge està obert al públic en tots els formats: es pot caminar tots els dies, o dos o tres, un dia, o simplement anar a un punt d’encontre i gaudir del que l’artista en aquell moment ofereixi. Tota la ruta està geolocalitzada a Wikiloc.com . En aquesta web trobareu una guia d’etapes que permet incorporar-se o aturar-se quan es vulgui i adaptar el projecte a cada format particular. El cost és de 10€ per persona/dia i inclou guiatge, transport de tendes i bosses, assegurança i  les activitats dels artistes. Grand Tour és un projecte per a tota mena de públics; famílies, artistes, caminants, amics de l’art i de la natura.

http://www.elgrandtour.net

 

 

 

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

Els comuns o els fills de la gran hipocresia

0

 

 

 

 

 

Ironies de la política catalana: fins el dia d’avui han acabat sent més revolucionaris i demòcrates els convergents de tota la vida que els que han volgut passar per revolucionaris i demòcrates de tota la vida. Ja no és qüestió de jugar a la puta i a la ramoneta, sinó de fer exactament el contrari del que fa segles que fas veure que defenses: progrés, democràcia participativa i autodeterminació, per exemple.
De fet, no ho tenen gens fàcil per intentar fer contents a la vegada els lerrouxistes, per una banda, i els independentistes, per l’altre, que els voten, entre moltes altres estranyes bestioles de laboratori. Però la vida, és a dir, la política, té aquestes coses i moltes altres de molt més complicades. Només els demanaria —ei, si pot ser— que no ens tractin d’imbècils i que siguin una mica coherents amb les seves miques d’idees que encara els queden.
Com ho deia mon pare? Ah sí, “qui es passa la vida lluitant contra el franquisme s’acaba tornant franquista”, a partir d’una cita de Nietzsche que deia una cosa com “qui es passa la vida lluitant contra el drac s’acaba tornant drac”.
Us felicito, fills, fills de la gran hipocresia.

 

 

Publicat dins de Política | Deixa un comentari