Oi?

Encara sota l’impacte de l’aparició, anit, al claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses, del mite rediviu del Comte Arnau, de la mà de la veu de Joan Crosas, els acords de Manel Camp i els versos de Verdaguer, Maragall i Sagarra, amb el Cor d’Homes d’Osona.

“Les il·lusions són bones sempre; les desil·lusions, no tant.”

Josep Duran a L’altra hipòtesi, de Ferran Sáez Mateu

“Ningú no era com jo. Jo no era com ningú. I això em deia dues coses: m’enorgullia de mi mateix, i m’entristia d’estar tan orgullosament sol, tan solitàriament orgullós, tan tristament solitari, tan solitàriament trist i orgullós i venjatiu.”

L’alegre festa, de R. Folch i Camarasa

“Llavors era un preadolescent desorientat que fugia d’una mare a la recerca d’una vida adulta i ara és un orfe-vidu desorientat que fuig d’una fillastra a la recerca d’una vida de jove.”

A El mal entès, de Màrius Serra

“Però més que el control de l’estat, més que les teories de Darwin, més que les revolucions burgeses, més que les exploracions àrtiques, el que em va impressionar del segle XIX va ser el canvi experimentat pel model de bellesa femenina.”

Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès

Ahir, a El Pla B, conversa contundent amb Inma Bajo, Quim Bosch, Núria González i Miguel Ángel Ochoa, conduïda com sempre per Toni Marín.

(més…)

“D’alguns estris de la botiga se’n desfarà, els regalarà o potser fins i tot podria mirar de vendre’ls. Però la majoria aviat seran només un record abandonat al magatzem que a poc a poc s’anirà fent més i més llunyà. Aniran agafant rovell, com el metall i el pensament.”

Rafael Vallbona a La casa de la frontera

“Tots feien cara de babaus, però això no era cap incorrecció, sinó una cosa natural en tot festeig.”

El món de Joan Ferrer, de C.A. Jordana