Banalitats profundes.

Aquesta és una altra bogeria més: 
quan t’enamores d’algú,
cançons que trobes banals
i mai no te les escoltaries,
de sobte, prenen sentit.
Uau,….però quina babauera que tinc……!
 

…que sempre podem sublimar:

I amb el peus nus de puntetes mirant-me,
quan corris món, el meu nom que et dira?
No et deixaré, et diré el nom d’amiga,
la meva amiga com un vaixell blanc.

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en EVENT-ARTS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Banalitats profundes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*