Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

AVUI HEM FET UNA TROBALLA PER A FILÒLEGS I ESTUDIOSOS.

Remenant llibres a la llibreria París-València del c/ Pelayo he trobat un facsímil dels que editen d’un tal Sempere. Un diccionari Valencià-Llatí de 1747.

Quan fa uns apunts deia que el període de l’anomenada DECADÈNCIA  era una falsedat…….cada volta estic més convençut. Aneu-hi a comprar-lo. Sols en quedava un a la prestatgeria.

Una joia i una troballa. Penseu qu llavors ja anaven interdint l’ús a cor que vols.

Destinat, sobretot, per als que vos dediqueu a les llengües.

Com ara també som a una Decadència pregona, vos deixem una altra poesia. Per a festejar que Lola ha tret l’oposició. La 3ª de “xeixanta-dues”  aspirants.
L’autora és ella mateixa. I, n’és a més, una poetessa considerable com demostra el preciós seu poema.

POEMA: AL BELL MIG

                                     Al bell mig.

 

Al bell mig dels nostres llavis

hi ha cadenes de paraules

infinites.

 

Al bell mig dels nostres ulls

s’alcen torres de terra

i gesmil.

 

Al bell mig dels nostres cors

habiten milers de llunes

plenes.

 

Al bell mig de la nostra pell

s’escolen instants d’intimitat

líquida.

 

Al bell mig de les nostres ànimes

emergeixen dos universos

propers,

el teu i el meu.

LAC.

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.