Notices from nowhere

Llàstima que el tret li haja eixit un pèl baix al senyor Eusebio…calia que haguera apuntat un pèl més a amunt i, a ser possible, darrere de les bambolines.
Ens cal un periodisme d’investigació urgentment.

En tots els camps estem apessebrats.
 

És l’estructura el que no entenen. És aquest estat.

Continua un poc +
Ho diu en privat molta gent. Es dediquen a entretindre-mos sense aprofundir sota la superfície dels fets. No hi ha res de nou i que no siga vox populi. Açò es sap dins de totes les redaccions dels mitjans de comunicació a València però no tenim el periodisme escaient que caldria per a una societat del segle XXI.

Cas 1: Aprofite per a dir que el cas Gürtel i el cas V. Sanz és un fet de baralles intestines entre famílies. La ‘família’ d’eduardo obre la capsa dels trons per a esguitar la família de Paco. I Paco replica destapant l’afer de Canal 9 en que el senyor nº 2, amic d’eduardo, ensenyava la titola a tot quisqui.
¿NO estranya que en Canal 9 les denunciants estiguen protegides per una família i tiren endavant una demanda si no saberen que tenen el recolzament de ‘l’altra família’ i més quan una de les tres periodistes és militant popular?
És, precisament, el número dos qui distribueix el diner de la visita papal.
PER AIXÒ CALLA TOTHOM.
¿Què hi ha del viatge secret a Marraqueix mai no aclarit?

Cas 2. Quan hi hagueren les agressions en Benimaclet per part de coneguts elements feixistes, el món ‘progressista’ s’escarotà i expandí per la xarxa. Un col·laborador molt proper d’en Peralta em digué que això era “una queixa de quatre esquerranosos” i que no pagava la pena aprofundir-hi.
Gran sentit democràtic i homologable en el tot el món civilitzat. Sobretot venint de dins d’una delegació de govern.

Jo ja li havia advertit uns mesos enrere que allò podia esdevenir-se allà o a Russafa i que començava a ser perillós. Podria haver estat més intel·ligent i dir-me que era “el que calia dir-hi ” perquè un dels camps d’investigació més potents des de delegació és aquest.

Perquè fer unes declaracions en sentit contrari podria espatllar tota una investigació poliial d’anys. El que interessa és arribar a la capa que s’amaga darrere del “coixo” (que li agrada més una foto seua en portada, que a un tonto un caramel) i tota la trama de prostitució que hi viu al darrere. Que l’objectiu és atrapar els senyors que mouen els fils des de despatxos molt ben vellutats. Però no fou el cas. 
Peralta cau també en una ‘batalleta’ entre famílies de l’altre partit nacionalista español. Peralta no deixa de ser un ‘florero’ de posar i traure.  

PS: el senyor de Canàries erra en creure que el problema és allò que ell veu en la tv. Ells noestan per a ‘preocupar-se del país’ ells estan per a fer creure que se’n preocupen. Els poders, actualizats, que se n’ocupen són els mateixos de la Constitución de las Cortes de Càdiz quan s’inaugurà aquell ‘estado’ que a tothom de sota escanya. Que és la seua raó de ser. Per ordre de proximitat sintèticament:

1. La Caixa-La Mútua Alcoiana per la nostra part.
2. BBVA per la basca.
i 3. La duquessa d’Alba i Banesto a la recerca d’un Botín que legitima l’operació.