Notices from nowhere

Sr. Sostres:

Hi ha coses que són intocables. Afers delicats i humanament sagrats.
Ningú, amb un criteri mitjanament calibrat, dubta de que l’entrevista d’anit, que la Sra. Terribas feu al M.H. President Montilla fou un massatge. Lluny de l’estil incisiu que ha estat emprant anys enrere. També m’estranyà que qui l’entrevistàs fóra precisament la mateixa directora de la TVC. Com si la casa no tinguera un altre massatgista.

Anit, em recordava certs estils massatgils que hi ha a Canal 8/ buit amb el M.H. Camps. Ara bé, l’estil que el senyor Salvador Sostres traspua i escola en l’article del seu bloc (Assumptes privats), ara sí, em sembla demencial. Literalment. Me’l pensava amb més enginy i classe. M’ha remembrat la mala manera que tenen en certa premsa espanyola i, per extensió,  l’espanyola de colònies. Sols em ve al cap aquella frase de F. Nieztsche:

“Qui es passa quaranta anys intentant matar el drac i no ho aconsegueix, esdevé drac ell mateix.” 

N’hi ha un poc ( + )

Hi ha gent que volem un estat propi. Però sent dir que, caldria que fóra condició sine qua non que siga de molt més nivell que le que ens priva de llibertats bàsiques. I, crec, que en sabem i podem. Fins i tot, per a millorar el tracte acurat dels afectats per la Síndrome de Down.

No m’estranya que en Sostres haja anat a raure al diari impúdic del senyor de la piscina amb coloraina de pseudo dissenyadora de movida madrilenya.