LIBÈL·LULES

Com dues libèl·lules.

Com el secret de l’amor nostre.

Com diluvi invisible, escampant-se en la pell.

Com un vers empresonat  pel poeta.

Com el que hauria  de dir-te.

Com fa temps espere el dia.

Com dues libèl·lules

solcant la meua boca.

Onada delerosa

on l’aigua de la nit esclata,

íntim sender que pren ma vida.

Ara…

Els teus llavis.

ENS CALIA LA FERIDA DEL TEMPS…






FERIDA DEL TEMPS by PURA MARIA GARCIA




S’atenua el cristall del dia.

Als carrers els descarnats minuts

fan i refan el que imagine.

Es gebra l’aire

i és el blanc del cel

el lent impuls,

l’afany que empeny el nostre esguard.

Ara hi ets on el ponent besa l’albada

i s’encén la melangia:

 l’indret dolç on jo camine.

Ara hi ets on un rastre de besades es dibuixen,

recordant-me que ens calia

la ferida cruel del temps

per retrobar-nos.

MINUTS…

IMATGE: STAIRS by BORIS W

En el penúltim escaló que precedix a l’alba, òbric els ulls. És el teu rostre el paisatge que divisen; són les teues paraules el llençol sonor sobre el qual abandonada, em descobrisc.

Els minuts tixen, amb els teus dits blancs, inaudibles acords que ressonen: dolços ecos que travessen el barri inhabitat de la meua ànima.



VERSOS

LOVELETTER TO NOBODY by J HORAK


Versos

disposats sobre una torxa,

accepten el fulgor del pleniluni

perquè uns llavis,

entreoberts a l’ara,

han deixat les síl·labes

volar en ràfegues al vent.

Versos,

ordit efímer

que en el poema troba

l’eternitat irreal,

la calma passatgera.

Versos

que hui nodrixen

aquestes mans despertes,

àvides per modelar

el fang aclarit de l’entrega.


RACÓ D’ANHELS

IMATGE by ANDRE BRITO

Hi ha un racó, sense jutges ni paraules traïdores, on prosseguir és soterrar records i deixar en llibertat els dies encara intactes, sense ombres. Hi ha un esbart de síl·labes benignes, obrint-se pas pel mig d’un cel ennuvolat, de les restes de les roques d’un passat on el cor ja no s’atansa. Hi ha un jo, blat de carn que batega i ressorgix quan el dolor s’allunya, que hi vol viure a aquest racó, a aquest indret de pluja càlida, de portes que mai no tenen clau, on la llum dansa.

S’escolen els minuts que la teua veu ardent esculpix en les mans del temps que passa.

S’estronquen les besades a l’aire blau del gest de la nova vesprada.

Jo ja hi sóc a aquest tu, racó de pètals i anhels, ruta de les llengües que es busquen per confondre’s, enllà de la paraula.

 

LLENÇOL DE NIT

DIÁLOGO DE LUCES EN EL ANDÉN by GROC


Esfondrà en la nit

la calidesa del testimoni

del fruit que temptegen els amants.

Les restes de la lluna

transformaran l’antic temps

en arbredes nues

on és inútil la melangia.

Una fulla s’enlairarà

mentre destil·larà la foscor

un dolç llençol de nit,

desig i calma.