ENS MIRAREM
0
Publicat el 22 de maig de 2013
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Tot dorm.
També la nit, lliscant el seu cos de cendra fosca.
Sent en la meva esquena l’abisme fondo que deixa en mi el teu alè i les teves carícies.
Sóc un arbre que creix en un paratge on únicament arriba el vol de les teves mans,
un petit astre abandonat als teus llavis desvetllats,
ressò que travessa aquests versos,
carn tèbia que s’estremeix en percebre el ruixim dolç de la teva llengua.