TEMPS I CADÈNCIA by PURA MARIA GARCIA
Un solc d’aire
em trasbalsa la vida
quan sobre el meu llit de pell
les teues mans hui no hi són
com anit eren:
fondíssima paraula.
Cliqueu per sentir la música que acompanya el poema: DESERT ROSE
AIGUA D’ESTIMA by Pura Maria Garcia
Va ser,
al paradís ferm dels teus llavis
on els discursos,
desfets,
es convertiren
en lloc on refugiar-me.
No ens calien els gestos.
La vesprada
era el lent viarany
que ahir ens dibuixava.
Entre els instants,
la pluja era,
tot de sobte,
aigua d’estima,
l’antònim d’allò efímer.
Per sentir la música que acompanya el poema, cliqueu MÚSICA I SONS
REALITAT by PURA MARIA GARCIA
Una escullera.
La realitat, penetrant
el cos mullat d’una ciutat estranya.
Minva la lluna
fins exhaurir-se sa llum
oscil·lant i càlida.
He creuat,
sense por,
els carrers de dolor
on viu mon ànima.
Als terrats,
s’amaguen les serps
sense significat
que ahir foren paraules.
Traspua, al cos de la nit,
l’atenta boira que envolta
aquest silenci ple de sons
on sóc ara, adormida.
No em cal un zenit immens
per esbrinar
la música petita de mon ànima.
CADENES by PURA MARIA GARCIA
Més enllà del cor ferit,
el dolç tacte
de l’estima em conjuga:
sóc present imperfecte,
temorenc de la foscor
i altres paüres,
però conec els llavis
on dorm
l’emoció sense ombres
que em captiva.
LIGHT by SEBASTIAN NIMPTTSCH
Tan belles foren
les pedres desdibuixades
al color del capvespre
que un munt de somnis
restaren dormits
abans de la tempesta.
La lluna fou un miracle
engolint
les ínfimes espurnes
on la meua boca jeia.
Un fil d’aram nugà els records
amb ganivetades de llum.
PIEL DE AGUA by Pura María García
S’acosta la
mar.
Hi va
acostant-se el blau
camí aquàtic
que l’engendra.
Les ones
tremolen
sota la
pell d’aigua
que infon
la vida nua
sobre la
terra ferma.
S’acosta la
mar.
Li cal la
veu de l’ànima
que, a
glops de desig,
la fa despietada
i silent
síl·laba
d’aigua.
HAND BY JANERIK FILLAN
Aquesta nit,
la teua mà d’encens
dorm sobre el meu cos de
boira.
Amb l’arma més poderosa, junt amb la idea i la carícia, la paraula, vull donar les gràcies a tots i totes qui vos heu detingut en algun tram de la senda sense fronteres que és aquest blogg.
Vos agraïsc que hàgeu cercat, i espere que trobat, sensibilitat, sensualitat, poètica i incitació en algun dels 287 posts que he anat escrivint des que un dimecres 1 d’abril, fa 2 anys i mig, vaig decidir mostrar-me, paraula a paraula en un espill de veritat on, sense pudor i complicitat, sóc qui llegiu i imagineu. Va ser una data especial on vaig acceptar un repte creatiu, un acte interminable i preciós de catarsi emocional i íntim.
Gràcies, especialment hui, traspassades les 100.000 lectures a les entrades i les més de 54.000 visites a la portada.
