LOVELETTER TO NOBODY by J HORAK
Versos
disposats sobre una torxa,
accepten el fulgor del pleniluni
perquè uns llavis,
entreoberts a l’ara,
han deixat les síl·labes
volar en ràfegues al vent.
Versos,
ordit efímer
que en el poema troba
l’eternitat irreal,
la calma passatgera.
Versos
que hui nodrixen
aquestes mans despertes,
àvides per modelar
el fang aclarit de l’entrega.
LA CALLE DESAMOR by Pura Maria Garcia
Caminava per un carrer fet a mida pels adéus i el silenci.
Captiu, aquell cos, entre ombres cristal·lines, avançava ferint les arrels del moment impassible. El roig intens de l’aigua inquieta de la passió s’escolava pels albellons, agombolats pel temps ferit, del buit immens de la memòria.
Entre runes, allà on ningú no endevina la seua presència, caminava, enllotat ésser, fruit inexistent, desesperançat miratge. No havia sortit el sol encara.
Caminava pel carrer on l’ànsia no agullonà mai més la pell dormida.
Caminava, a contracor.
Caminaven, el desamor i la seua despietada figura.
AUGURI by PURA MARIA GARCIA
Vola el crepuscle
entre els falcons i els seus ulls,
anhelant horitzó
vestit de porpra
i foc.
Un gest és l’auguri
del crit
que acull la nit
on reposa aquest dolor
dels llavis dessolats.
HOY by Pura Maria Garcia
Estany.
Camí.
Un silenci benigne.
Les mans persisteixen
en la matèria nua.
Hui és una llum
que se’ns atura als nostres ulls ferits.
Plovia els sons del silenci.
Núvols buidats,
un temps reblit,
ombres
que vestien la senyera del cel.
Una veu d’aigua
i els teus llavis,
mossegant l’escorça
de les nits oblidades.
PROP DE LA BARANA DELS TEUS LLAVIS,
RESPIRE,
ADORMIDA SOBRE UN LLIT DE PARAULES