SOMEONE
0
Publicat el 29 de setembre de 2014
Algú respira en una cambra fosca.
Palpeja les parets
amb els dits humitejats pel soroll del silenci.
S’empetiteix l’ànima
que resta com l’escorça cansada del crepuscle.
Algú enyora el tacte que dibuixa l’aigua.
El sol estès,
despullat de la seua feblesa.
Algú no du a la pell un record
ni a la memòria el tast immens d’uns llavis.
Algú venera el goig d’estimar
i infon la vida
a una matèria nua.
Publicat dins de General | Deixa un comentari