Dins meu,
on de vegades apareix
la quimera estrident
del pols del sentiment,
hi ha una mena d’ombra,
subtil espira que es grava, lenta,
damunt la mà que resta sotmesa.
CAMPOS DE ALMENDROS by OSTIPHOTO
Gracias por tu foto, Antonio
Un dia vaig amagar l’acord del temps
amb els ulls en moviment
de la vida.
Ens deixàrem la pell
buscant deixalles entre el cos desvalgut
de la insolència del pensament i la paraula.
Vam morir, després,
enfonsats en la fórmula exacta:
sumar els arraps dels esbarzers
del temps,
al bell mig de l’ànima.
POEMA DE LA CALLE by MARCE DE LAS MUELAS
L’ombra escampa
un altre cel de l’estiu:
aquest instant, dolç com el ponent
que desbrossa la vesprada.
Gràcies Marce per la teua foto!
PLUIE by Florence Lestienne
Encara plou.
Hui el meu cos és un estrèpit de gavines.
Imperceptible,
el vent ha deixat d’existir,
naix i mor
vora tu,
entre les fulles.
Algues.
Criden les notes aquàtiques.
Una mar d’esperança
alena sobre la serenor de la mesura
de l’estima.
Al cantó de la veritat,
les onades, a trossos, inventen paraules
novament retrobades:
la dolça nit camina.