Creia que era fàcil
desembastar la pell
quan la ferida nova
de l’estima
vertebra el dolç dolor
del cos lliurat
i les mans destenyides.
Creia
que podria desfer-me
de la cuirassa blava
que em cobreix la carn.
Creia
en el tumult de la pell
i les tendres veritats,
ratllant l’albada
amb el seu preciós polsim dels dies.
Creia…
Lentament, en la densitat de la nit,
els carrers criden l’urgent desig de viure
dels ocells ferits.
Cauen en el buit
on es detura la lluna,
on reposa la calma de l’oblit.
Senza Parole by Francesco Liberti
Hi ha l’anhel
que mai no he abandonat
de convocar la inspiració de la paraula.
Trobar l’accent
que diferencia
una lletra de la vocal latent
que habita l’alè de l’esperança.
Hi ha la passió que mai no ha fugit de mi,
que internament em sosté,
dolorosa de vegades,
territori subtil,
camp de refugi on s’exilià la veu
quan no trobà el lirisme
d’una vesprada nova.
SPRINGTIME by ANETA WASZAK
Cada dia és una flor de paper,
una veu que calla al celobert,
la trama de temps
on descabdellem somnis,
un paratge,
la tebior
dels instants vius.
