LA MAR DE PLOM by GROC
S’acosta el mar
tot i deixant escates de temps,
plomes d’aigua
esteses a la llum allargassada
de la sorra.
Em va esculpint
humides
branques en el pensament,
un niu inert
reclòs entre silencis.
S’acosten les ones,
el gest mullat de la mirada,
pupil·les
sense pes,
un cel blau que s’escola
cap als meus ulls,
rastre viu
del somni exhaust
de la vida
i les hores.
FOTOGRAFIA DE FERRAN PETIT
Un dard
de confusió
ens llança una escala
d’escalons inexistents.
Els dubtes,
pelegrins
enfurismats
que han aprés a callar,
ascendeixen per ella,
rebolcats
en els
buits culpables
del silenci.
Gràcies, Ferran per la fotografia!
DARK NIGHT by ALBERT-HAYR
No entenc
el calfred de la ciutat
quan apaga la llum dels cors
i dels silencis.
És un fanal immens
que cobreix les boques
de les nits fosques.
No entenc
el final previsible de la paraula,
quan t’atansa
a l’adéu i destrossa
el vaixell del futur,
varat
temps
en el port d’un demà inexistent.
FOTOGRAFIA de FERRAN PETIT
Han descendit les
hores fugisseres,
refilant l’atzur, l’aire anhelat,
les bromoses paraules que capgiren la nit.
Desgranen els sentiments,
el desert poblat de la memòria,
aquest paratge insòlit on els teus llavis
eren estones sobreviscudes al silenci.
Les hores desglacen la neu i el llim
del dies que solquen la mar de la veritat.
Potser ara, amb els instants
que fan invisible la melangia,
les hores s’esmunyen en minuts
d’aquell temps on ens dibuixàvem
el cor amb un pinzell de somnis.
DUBLIN by ENSOPH PIX
Hui la carn és un amagatall on el plaer ha jugat a ser melòdica raó per estimar-nos.
la neu és un traç blanc. Hi ha un riu rere els cristalls vestits de boira de la
finestra gran. Tots els dits volen i extrauen del llenguatge les ombres que el
passat deixà, indagant en la melangia.
Dublín és un cor vell, un pont, un
paisatge que ens observa, acomiadant l’oblit, ara que els besos ofeguen la voravia de l’avinguda
il·luminada.
Hi ha la més blanca nit amb la més
blanca de les ombres.