PARET D’AIGUA
1
Publicat el 22 de febrer de 2012
AL FINAL DEL VERANO by ANTONIO NARANJO OJEDA
Hui la mar és una butxaca buida, una immensa paret on l’aigua s’atura i dorm instants de calma. Un vaixell roman varat per ser la llar silenciosa on parlen amb el seu vol oblidades gavines. Tot és blau, un blau que ens encega l’esguard i ens sacseja les incansables pupil·les.
La mar llança preguntes a les onades vives i un estrèpit de paraules es perd en l’arena inexistent.
La mar, hui, està cosida a la terra amb bastes d’escuma trencada sota la brisa.
Publicat dins de DIARI SECRET | Deixa un comentari
