SOBRE L’AR-T
SOBRE
L?AR-T by Pura
María García
L?ART
és un espill distint, crivellat de formes, un trencar les
pupil·les i envoltar la mirada en l?ardor de la imatge, la
sorpresa de la textura, el ruixat de la metàfora.
A
l?ARTISTA, li van trobar en la seua soledat, sense protecció,
alçant el pal de la idea, amb el seu caminar més trist, amb les
mans amerades d?intenció.
Es
diu que van passar les llunes i els sols, oferint-li saliva perquè
cessara el moviment de les seues mans i els seus ulls. Conten que
tigres i rebomboris van intentar distraure-li del seu interés:
rodejar la bellesa amb les mans brollades dels seus sons. Recorden,
els carrers i els nou continents, que recolzava el cap i la
somnolència refusava tancar-li els ulls, per temor que la bellesa es
condemnara a no omplir de proeses l?esdevindre diari. Es diu, ho
fan les llengües de les serps sàvies, que en la panxa de la Terra,
l?artista digeria la visió del món en l?espill bell.
Així
era en els dies en què les boques encara eren brolladors.
Així
haguera de ser hui, quan els núvols són infèrtils atuells.
Així
hauria de succeir fins que la gran nit succeïsca: l?ART ha
de ser una malària bona, un muscle per al buit dels caps, un tragí
incessant de l?emoció de l?ànima, l’ombra de la LLUM,
l’amagatall perenne de tots els ARTISTES.
