Publicat el 7 de maig de 2012
MINUTS…
IMATGE: STAIRS by BORIS W
En el penúltim escaló que precedix a l’alba, òbric els ulls. És el teu rostre el paisatge que divisen; són les teues paraules el llençol sonor sobre el qual abandonada, em descobrisc.
Els minuts tixen, amb els teus dits blancs, inaudibles acords que ressonen: dolços ecos que travessen el barri inhabitat de la meua ànima.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de EXPERITEXTS per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent