D’aigua que interroga la llum.
Del goig de l’instant guanyat al temps.
Del perill del vidre dels ulls que m’amaren d’una bromada lasciva.
De les mans que blanquegen l’ombra de la mar que ara s’albira.
Del que desconeixem de l’atzar.
De la sendera de podridura que també té la vida.
De l’obstinació d’aquesta pluja d’agost que ens crida inútilment.
Del que vols esbrinar de mi quan acarona el teu esguard aquest seguit de núvols i paraules.
Caetano Veloso, Maria Gadú_NOSSO ESTRANHO AMOR, clica per veure el video
Sempre sorprenent-me. Sempre amb la bona poesia. Quan hi ha nivell, hi ha nivell. Enhorabona i gràcies.