ENSENYA’M A ACARONAR-TE
No hi ha fred en aquest instant.
És el temps inicial i precedent.
No hi ha fred.
El record que romanga d’aquests minuts en
què els cossos s’entregaran acariciarà a l’incendi que busquem.
No t’aproximes encara a la meva boca.
Roman observant-me assentat en eixe
refugi transitori convertit en butaca.
Sé que estem construint un escenari. El
nostre.
Les mans encara esperen conversar, en
espera excitada.
Desitjaria que observares els meus
gestos. Escrutant-los com si fóra aquesta la primera vegada que succeïxen.
El meu vestit és una muralla subtil que
em separa de l’atmosfera calenta que el teu alé provoca.
No deixes de mirar-me.
Les meves cames s’estenen sobre aquests
llençols en què no caben les mentides.
Entre el vestit i la meua pell no hi ha
una altra frontera que la meva pròpia pell.
El meu sexe espera quedar al descobert.
No deixes d’observar-me.
No desitge desposseir-me encara del
vestit que em cobrix, el mateix que juga a ser pudor material transfigurat.
En realitat sí ho desitge.
En realitat ho anhele però la teva mirada
en progressiva incitació és la provocació carnal que ella mateixa incita.
No deixes d’observar-me.
Amb mans anheloses retire la part del
vestit que s’obstina a existir per damunt de les meves cuixes.
Es descobrix el perímetre carnal que
espera el recorregut de les teves mans i la teva llengua.
Es fa de dia al meu sexe tot i imaginant
que tu a l’acostar-te li portaràs la mateixa humitat que el nàixer del matí
deixa en la terra i en les flors.
Contempla’m encara amb eixos ulls de fam
reconeguda.
Les meves cuixes se separen.
Succeïx l’inici de l’inici.
Si vols continuar llegint, clica
“Vull llegir la resta…”
Tu ho saps.
Somrius: mon pubis és una finestra per la
qual anheles aguaitar.
Somrius: la pell d’eixa part del meu cos
és també una porta franquejable.
Sense un altre obstacle al desig que els
seus porus, la pell de mon pubis s’obceca en la seva finor per a aconseguir el
trànsit voluntari dels teus llavis d’home.
Separe encara més el parèntesi suspés a
què hui s’assemblen les meves cuixes.
El meu sexe és un alba carnal i
exclamatiu, pròxim a obrir-se a la teua intenció.
No deixes d’observar-me.
Contempla’m.
Deixa’t arrossegar pel dibuixat cabdal
que porta el desig.
Intenta endevinar cada una de les
vibracions del meu cos
La resta d’ell continua cobert i sotmés a
l’existència inesquivable del meu vestit.
Per davall d’ell, els meus sins es
rebel·len i marquen amb el seu fulgor emergent els punts d’incandescència que
esperen el foc imparcial de la teva boca.
T’excita imaginar-los.
Els meus pits cremen imaginant la
imaginària excitació que et susciten.
Les meves cuixes insistixen a allunyar-se
l’una de l’altra en la distància suficient perquè la perspectiva de la teva
mirada incidisca dolçament en cada espai vibrant del meu sexe.
No deixes d’observar-me.
No deixes d’observar-lo.
La teva mirada, a l’abric del meu sexe,
té un perquè carnal que la reclama.
La porta de les meves cuixes
s’entreobri.
El paisatge de mon pubis s’acreix.
Sent el brollar d’un riu d’humitat com un
llit que busca expandir-se i sobreeixir les seves pròpies riberes.
Ho sent en ell.
Mullat, el meu propi sexe s’anticipa a
les teves mans, a la premonició de cada un dels seus gestos.
La porta de les meves cuixes queda
oberta.
S’obri també la meva boca buscant el
gemec que comença a calcular-se.
S’obri el meu sexe a la humitat, als gestos essencials dels teus ulls.
Aproxime sense vehemència les meves dues
mans, desposseïdes de púdiques disfresses.
El meu sexe reafirma la seva voluntat de
quedar franquejat sense pudor, sense mesura.
Les meves mans són oronetes vehements que
tornen buscant niar en el color translúcid del meu sexe obert.
El vol de les meves mans comença a
dibuixar-se sobre ell.
Les meves mans juguen amb ell a fingir
que no són elles: són les teves mans.
M’has dit, mentres llisques la teva
llengua d’aigua per la pell del meu cos: “Ensenya’m a acaronar-te com ho
fan les teves mans…”
