Com dues libèl·lules.
Com el secret de l’amor nostre.
Com diluvi invisible, escampant-se en la pell.
Com un vers empresonat pel poeta.
Com el que hauria de dir-te.
Com fa temps espere el dia.
Com dues libèl·lules
solcant la meua boca.
Onada delerosa
on l’aigua de la nit esclata,
íntim sender que pren ma vida.
Ara…
Els teus llavis.
IMATGE by PURA MARIA GARCIA
La vida és
una escullera càlida.
A cada instant,
la mar obscura
amenaça amb claudicar
i fer-me
surar
sobre les aigües
d’una llum que és veu antiga.
Aleshores, viure
és l’entreacte
d’aquest temps imprecís,
intensament
estès
a una platja sempre buida
on viure
és un colp de vent,
sobtat,
tan estrany i dolç
com la vida.
MIRRORED by ANNA
Guarde el deixat de les teues mans,
l’íntim anhel de l’hora decisiva,
la torxa que travessa
el nu mirall on em desitges.
FERIDA DEL TEMPS by PURA MARIA GARCIA
S’atenua el cristall del dia.
Als carrers els descarnats minuts
fan i refan el que imagine.
Es gebra l’aire
i és el blanc del cel
el lent impuls,
l’afany que empeny el nostre esguard.
Ara hi ets on el ponent besa l’albada
i s’encén la melangia:
l’indret dolç on jo camine.
Ara hi ets on un rastre de besades es dibuixen,
recordant-me que ens calia
la ferida cruel del temps
per retrobar-nos.
IMATGE: STAIRS by BORIS W
En el penúltim escaló que precedix a l’alba, òbric els ulls. És el teu rostre el paisatge que divisen; són les teues paraules el llençol sonor sobre el qual abandonada, em descobrisc.
Els minuts tixen, amb els teus dits blancs, inaudibles acords que ressonen: dolços ecos que travessen el barri inhabitat de la meua ànima.
WALKING by NICOLA MORANDINI
Passege.
El cel executa la seua sentència.
Parpadeja incessant
esteles engolides,
aferrades
a una lluna d’esperança i roca.