ARGUMENTS
ARGUMENTS by Pura María García
Perquè deixà els arguments sota els ulls
d’un reflex que aparegué
com una estela
anomenant-se present,
ella seu immòbil,
mou els dits enmig d’un desert
d’esperançes captives.
La tristor s’enquista en l’anvers
de les fulles grisoses
de moments que arrodoneixen
el cant fosc del cor blanc de les gavines.
Lentament, el nom de la primavera
camina al seu voltant, somorta pel dolor
d’un abraç fugit,
del designi voraç
que escampa realitat on els llavis
són ponts de la veritat en la mentida.
Ara, ella és un carrer sense llum
on la melangia es detura
a deslliurar els records
nodrits en l’ umbracle distint
de la raó més viva.