MIRRORED by ANNA
Guarde el deixat de les teues mans,
l’íntim anhel de l’hora decisiva,
la torxa que travessa
el nu mirall on em desitges.
|
MIRRORED by ANNA Guarde el deixat de les teues mans, l’íntim anhel de l’hora decisiva, la torxa que travessa el nu mirall on em desitges.  FERIDA DEL TEMPS by PURA MARIA GARCIA S’atenua el cristall del dia. Als carrers els descarnats minuts fan i refan el que imagine. Es gebra l’aire i és el blanc del cel el lent impuls, l’afany que empeny el nostre esguard. Ara hi ets on el ponent besa l’albada i s’encén la melangia: l’indret dolç on jo camine. Ara hi ets on un rastre de besades es dibuixen, recordant-me que ens calia la ferida cruel del temps per retrobar-nos.  IMATGE: STAIRS by BORIS W En el penúltim escaló que precedix a l’alba, òbric els ulls. És el teu rostre el paisatge que divisen; són les teues paraules el llençol sonor sobre el qual abandonada, em descobrisc. Els minuts tixen, amb els teus dits blancs, inaudibles acords que ressonen: dolços ecos que travessen el barri inhabitat de la meua ànima.  WALKING by NICOLA MORANDINI Passege. El cel executa la seua sentència. Parpadeja incessant esteles engolides, aferrades a una lluna d'esperança i roca.  LOVELETTER TO NOBODY by J HORAK Versos disposats sobre una torxa, accepten el fulgor del pleniluni perquè uns llavis, entreoberts a l’ara, han deixat les síl·labes volar en ràfegues al vent. Versos, ordit efímer que en el poema troba l’eternitat irreal, la calma passatgera. Versos que hui nodrixen aquestes mans despertes, àvides per modelar el fang aclarit de l’entrega.  LA CALLE DESAMOR by Pura Maria Garcia Caminava per un carrer fet a mida pels adéus i el silenci. Captiu, aquell cos, entre ombres cristal·lines, avançava ferint les arrels del moment impassible. El roig intens de l’aigua inquieta de la passió s’escolava pels albellons, agombolats pel temps ferit, del buit immens de la memòria. Entre runes, allà on ningú no endevina la seua presència, caminava, enllotat ésser, fruit inexistent, desesperançat miratge. No havia sortit el sol encara. Caminava pel carrer on l’ànsia no agullonà mai més la pell dormida. Caminava, a contracor. Caminaven, el desamor i la seua despietada figura.  AUGURI by PURA MARIA GARCIA Vola el crepuscle entre els falcons i els seus ulls, anhelant horitzó vestit de porpra i foc. Un gest és l’auguri del crit que acull la nit on reposa aquest dolor dels llavis dessolats.
 HOY by Pura Maria Garcia Estany. Camí. Un silenci benigne. Les mans persisteixen en la matèria nua. Hui és una llum que se’ns atura als nostres ulls ferits.  La pluie by ninon 68 Plovia els sons del silenci. Núvols buidats, un temps reblit, ombres que vestien la senyera del cel. Una veu d’aigua i els teus llavis, mossegant l’escorça de les nits oblidades.  PROP DE LA BARANA DELS TEUS LLAVIS, RESPIRE, ADORMIDA SOBRE UN LLIT DE PARAULES  ALMOND TREE BY JOAO PEDRO SILVA Una paraula en un dia clar. El verd senzill de les fulles exiliades. Hores. Ametlers que esbrinen la llum entre les transparències d’un cel que es nega a la foscor. Un rossinyol, cercant una cançó de comiat. El teu hàlit salpant des de les fondàries de l’albada, àncora d’aire a les meus mans nugada. Un inici. El ritme sostingut de l’enyorança. La immensitat d’un crit. Tu, emmenant la veu cap la llunyania irresistible. Hores. Arrels del temps m’abracen, desfent-se per la pell. Despertes libèl·lules. Presagis.
evasex |
dimecres, 21 de març de 2012 | 21:00h
 Heart by Sara. Ne De tots vosaltres, he aprés que l'amor és un full de paper, una serp que fuig de l'ombra i creu que sota les blanques pedres hi ha un miracle, un fèrtil signe. Volsaltres, antics noms, cicatrius d'un adéu que mai no és pronunciat em nugueu a un mentrestant que supura solitud i, a poc a poc, m'ompli l'ànim fins sentir-me agitada veu més enllà del calcinat mirall. De vosaltres, tots, tinc la pell banyada i el mecanisme del cor bategant a mida.  LÍNEAS by Pura Maria García A la vora del negre, s’enlairen esvalotades les onades. Tornen els ocells. Passen, com el temps, fugint de la presó de les toxines que trenquen el passat. Som només una línia que la vida corca, de vegades, amb somnis nugats a la corda d’allò possible.  ANCHOR OF BUOY by VLADISLAV SURGUCHËV A les envistes de la mar, s’enfonsen les roques. Assotades, les faldes de la costa il·lusòria imaginen l’unànime crit de les onades mortes. Al lloc on els velams de boira cenyeixen els cants de la sotmesa aigua, el secret de la tempesta revela l’estranya arquitectura del nom, obert i blanc, de les vençudes àncores. 
S’escolen els minuts que la teua veu ardent esculpix en les mans del temps que passa. S’estronquen les besades a l’aire blau del gest de la nova vesprada. Jo ja hi sóc a aquest tu, racó de pètals i anhels, ruta de les llengües que es busquen per confondre’s, enllà de la paraula. |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaçosELS MEUS BLOGGS
ENLLAÇOS INTERESSANTS
FOTOGRAFIA
LICENSES
MÚSICA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
