NOMS
FOTOGRAFIA de Pura Maria Garcia
Revisc els records.
L’enyor em pren de la mà.
Jo, sotmesa,
tanque els ulls.
L’esperança s’entossudeix
a amagar
la llista infinita de noms que té la pèrdua.
FOTOGRAFIA de Pura Maria Garcia
Revisc els records.
L’enyor em pren de la mà.
Jo, sotmesa,
tanque els ulls.
L’esperança s’entossudeix
a amagar
la llista infinita de noms que té la pèrdua.
FOTOGRAFIA de Pura María García
He de tornar a la casa buida.
Buscar l’indret abandonat
on va ser possible l’avinença
amb la boira nua
del temps incert.
He de recuperar l’exacte aroma.
El cop de mà
del teu silenci.
I caminar.
somiar.
Emplenar-me de la substància clara
que roman, humida i dolça,
a l’espai d’intersecció que no ens separa.
Algú respira en una cambra fosca.
Palpeja les parets
amb els dits humitejats pel soroll del silenci.
S’empetiteix l’ànima
que resta com l’escorça cansada del crepuscle.
Algú enyora el tacte que dibuixa l’aigua.
El sol estès,
despullat de la seua feblesa.
Algú no du a la pell un record
ni a la memòria el tast immens d’uns llavis.
Algú venera el goig d’estimar
i infon la vida
a una matèria nua.
Clica sobre la imatge per veure el vídeo
Duologue: Memex on Nowness.com
1cd11778-d8c3-3719-bd6e-7d5b92ac63b5
D’aigua que interroga la llum.
Del goig de l’instant guanyat al temps.
Del perill del vidre dels ulls que m’amaren d’una bromada lasciva.
De les mans que blanquegen l’ombra de la mar que ara s’albira.
Del que desconeixem de l’atzar.
De la sendera de podridura que també té la vida.
De l’obstinació d’aquesta pluja d’agost que ens crida inútilment.
Del que vols esbrinar de mi quan acarona el teu esguard aquest seguit de núvols i paraules.
Caetano Veloso, Maria Gadú_NOSSO ESTRANHO AMOR, clica per veure el video