Respecte i sentit comú

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Alcorà

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

Un fet per a molts irrellevant que es va produir el 2005 és al centre d’una desgraciada notícia que té lloc una dècada després. Això és prou significatiu com per animar-nos a reflexionar sobre la diversitat de visions que hi ha al món. És a dir, que allò que a tu et fa gràcia, potser no és tan enginyós i divertit, i pot ser una ofensa tan gran per a una altra persona, que l’impulsarà a dedicar una llarga dècada a maquinar discretament, gràcies a l’anonimat que ofereix la gran ciutat, qualsevol disbarat.

A continuació, podeu llegir un recull de les principals reflexions que van sorgir en el transcurs de la conversa que vaig mantenir amb els xeics xiïtes Maitham al-Salman i Hussein Xams poc després de l’aparició de les primeres caricatures de Mahoma en un diari danès.

Respecte i sentit comú
Article publicat al diari AVUI.

La publicació de les polèmiques caricatures de Mahoma ha obert a Occident molts interrogants sobre la posició de l’islam al respecte. En un intent de trobar respostes, he parlat amb el xeic doctor Maitham al-Salman i el xeic Hussein Xams, dos estudiosos i predicadors xiïtes de Bahrein que aquests dies estan de visita a Kuwait amb motiu de l’Aixura. Aquesta important diada xiïta commemora el martiri l’any 680 a Karbala de l’Imam Hussein, nét de Mahoma, fet que va culminar el cisma entre el sunnisme i el xiisme. Els xeics em reben a la Husseiniya Al-Bakkai, centre comunitari que fa de casal i escola, en les hores prèvies als actes centrals de l’Aixura.

La conversa s’inicia amb la inevitable pregunta de per què l’islam prohibeix la representació dels profetes. El xeic Xams creu que, abans de parlar de la religió, de prohibicions i de fe, hauríem de pensar una mica i fer servir el sentit comú. Assegura que, personalment, s’oposa als dibuixos que s’han publicat, primer perquè són una ofensa i una provocació innecessària per a molta gent. I només després, com a musulmà, els considera un pecat i afegeix que podríem discutir sobre les raons teològiques de la seva postura.

El seu company ens vol fer cinc cèntims de l’origen d’aquesta prohibició. Afirma que, més enllà dels versicles de l’Alcorà que es refereixen al tema, tots els profetes estan en una posició sagrada perquè no van cometre cap pecat. A més, els profetes reflecteixen els atributs de Déu, que són impossibles de plasmar en un dibuix. En el cas concret de Mahoma, per als musulmans hi ha l’afegit que, en ser el darrer profeta, concentra l’herència, els missatges i els sacrificis de tots els que el van precedir.

En referència a la possible sortida a la crisi generada per les caricatures, el xeic Xams proposa el respecte al proïsme: “A partir d’ara Occident hauria de començar a respectar les creences dels altres. De la mateixa manera que a Europa no volen publicar caricatures de l’Holocaust, no han de publicar mai més dibuixos ofensius dels profetes”.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


El xeic Al-Salman, a més, reclama una disculpa oficial i que la Unió Europea aprovi una llei que prohibeixi de manera clara la ridiculització de qualsevol profeta i religió. “Entendríem que aquest seria un primer pas que demostraria que la UE ha entès que s’ha de respectar la fe”, assegura.

Saben que aquesta és una qüestió delicada, perquè els europeus tenen el convenciment que no s’ha de barrejar política i religió. “En això estem d’acord”, diu Salman, “però crec que ells no entenen que la nostra nació encara està connectada a la religió, i que la fe és més important que les nostres vides i la nostra existència, i que no es pot sotmetre a la política”.

Xams ens comenta un tòpic estès a Europa segons el qual al Pròxim Orient la gent pensa en la religió més del compte i, també, que l’islam “és més que una religió” que interfereix en tots els aspectes de la vida, en contraposició al cristianisme, i recorda que un creient cristià intentarà, com fan ells, seguir la fe en totes les facetes de la vida. “Es barregen conceptes. Molt europeus arraconen la religió i es pensen que el cristianisme s’acaba quan surts per la porta de l’església. Però això és un error”. El xeic entén que la gent segueixi valors com la democràcia, el socialisme o el nacionalisme, però creu que aquestes idees s’haurien de limitar al camp de la política i no substituir la religió.

Concurs de vinyetes a l’Iran
La conversa va inevitablement a la resposta iraniana a les vinyetes i la voluntat del règim de Teheran d’organitzar una conferència sobre l’Holocaust. Salman defensa el president iranià dels atacs d’Occident: “El president Ahmadinejad s’ha limitat a proposar un fòrum per debatre i estudiar científicament l’Holocaust i tothom l’ha acusat injustament de criminal; l’ONU el critica i els Estats Units diuen que ha creuat totes les línies vermelles”.

Tots dos dos creuen que qualsevol gest que afavoreixi el terrorisme és un crim, però no consideren que les actuacions del govern de Teheran incentivin la violència. Asseguren, en canvi, que el diari danès que va publicar les primeres caricatures, a més de cometre un pecat, ha comès un crim perquè ha fomentat el terror.

Article publicat al diari AVUI.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

Voleu saber per què el Kurdistan encara no serà independent?

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

El conflicte oblidat del nord de l’Iraq
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Islam i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.