En els debats sobre la qüestió de la independència, bona part dels qui veuen amb reticències la ruptura amb l’estat tracten de retreure l’escassa concreció que sobre el model resultant d’una República Catalana. Aquesta és una consideració més que justificada. A més, entre els partits independentistes, especialment els més vinculats a Junts x Sí, s’ha
Josep Fontana, El siglo de la Revolución. Una historia del mundo desde 1914, Crítica, Barcelona, 2017, 802 pp. Els darrers anys de l’historiador i mestre d’historiadors Josep Fontana (Barcelona, 1931) han estat prolífics, i potser els més lúcids de la seva dilatada trajectòria. En el que portem d’aquesta dècada ha publicat dues obres documentals: Por
Aquests darrers dies acabo de llegir un llibre “Viaje por la España franquista, 1969-1979” que té un interès especial. Es tracta d’uns apunts del natural, una mena de crònica d’un viatge iniciàtic que l’estiu del 1969 va escriure el meu bon amic, poeta i historiador Ferran Aisa quan tenia vint anys, i que l’any següent
«La literatura és una expedició a la veritat» Franz Kafka «El coneixement us farà lliures» Sòcrates Des que tinc consciència, primer com a alumne, després al llarg de diverses dècades, com a professor, i també com a pare, he vist qüestionat i criticat el sistema educatiu (i avui no penso tirar la primera pedra, perquè
El passat dimarts, festa de la Comunitat de Madrid, la seva presidenta Cristina Cifuentes va fer un discurs -més aviat arenga- poc amable amb alguns milions de catalans entre els quals m’incloc. Mentre celebrava un dels mites fundacionals del nacionalisme espanyol -els fets del 2 de maig- recordava l’aixecament del poble de Madrid contra l’invasor
La gent de Cazabaret, centre d’estudis històrics i llibreria de referència, em fa aquesta entrevista amb motiu de la recent publicació de la biografia política de Salvador Seguí. Cazarabet conversa amb Xavier Díez: -Xavier, què t´ha fet apropar-te a aquells dies de la Barcelona revolucionària i en concert, bé especialment, fent-ho amb la figura d´en Salvador
Enric Pujol, Josep Tarradellas. El retorn del president (juny-desembre de 1977), DAU, Barcelona, 2016, 502 pp. Com explicava Oscar Wilde, l’única obligació que tenim respecte a la història, és reescriure-la. Com a historiador que, a més de lectures, acumulo certa perspectiva històrica i vivència personal, sóc conscient que una de les històries pitjor escrites i
Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp. Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va
Pere López Sánchez, Un verano con mil julios y otras estaciones. Barcelona: de la Reforma Interior a la Revolución de Julio de 1909, Siglo XXI, Madrid, 1993, 286 pp. Que Barcelona sempre ha estat capital de la modernitat, epicentre dels moviments socials, falla tectònica de les tensions europees és un fet més conegut arreu que
Germà Bel, per fer entendre la idea de poder de les elits espanyoles, va fer servir la comparació amb la cosmovisió centralista de l’estat francès. Es tracta de l’obra “Espanya, capital París”, en què alerta del malbaratament econòmic de l’alta velocitat amb l’objectiu polític d’establir una estructura jeràrquica en què Madrid tractava d’esdevenir el centre
Qualsevol historiador que es posa a fer, per primera vegada, una biografia, experimenta certa sensació de vertigen. A diferència d’altres historiografies, trobem a faltar una tradició en aquest àmbit que ens fa sentir insegurs. Com podem abordar un personatge? Què hem de triar i què desestimar a l’hora de narrar una trajectòria? A Catalunya, a
Fa pocs anys, en tornar a casa em vaig trobar amb un cordó policial. No permetien passar a la gent del carrer. El motiu? Mentre aixecaven un bloc de pisos en un lloc on hi havia antigues hortes, havien trobat amb una bomba de 500 kg., probablement dels darrers bombardejos de la ciutat, a càrrec
A principis de juliol, un docent d’un institut de Barcelona em remetia una carta que havia arribat al seu centre, i pel que sembla, a la majoria dels centres catalans. El document, signat per un tal Javier Muñoz Castresana, general de divisió de l’exèrcit de l’aire, representava al “Servicio Histórico Nacional y Cultural del Ejército
Lluc Salellas, El franquisme que no marxa, Edicions Saldonar, Barcelona, 2015, 126 pp. El grup de periodistes Ramon Barnils es mereix un monument. En una conjuntura terrible on el periodisme ha estat un dels col·lectius que més els hi ha tocat el rebre, en què la dependència de la publicitat estreny el coll i les
M’ha arribat la notícia de la desaparició de Federico Arcos (Barcelona, 1920 – Toronto, 2015), un dels històrics militants llibertaris, antic revolucionari, fundador del grup d’afinitat “Els Quixots de l’Ideal”, combatent contra el feixisme a la guerra civil, en els rengles de la resistència francesa, en el maquis anarquista amb Ramon Vila (Caracremada), Sabaté i