La síndrome de Stendhal

No és habitual veure obres d’autors contemporanis de Shakespeare, ja que l’autor anglès té una ombra molt allargada que eclipsa tots els de la seva mateixa generació, i més i tot. Per això és un gran encert que en el marc del 450è aniversari del naixement del dramaturg anglès s’hagi programat també una obra de Christopher Marlowe, Eduard II, la més famosa d’aquest autor. Els encarregats de dur-lo dalt de l’escenari han estat els membres de la companyia Parking Shakespeare al Teatre Tantarantana. El resultat va ser desigual.

Eduard II va ser un rei que va governar Anglaterra durant el segle XIV. El tret característic que fa que Marlowe en faci una obra de teatre és que era homosexual. Eduard II és la història d’un rei, una reina rebutjada i un favorit d’extracció plebea, i per aquest motiu odiat per tots els cortesans.

La versió que Marc Rosich ha fet d’aquesta obra no m’ha acabat de fer el pes per diversos motius. Primer, perquè ha retocat el text original per introduir-hi elements de la política actual, frases com ara tot és mentida llevat d’alguna cosa, dita en el context d’una suposada roda de premsa. Estic bastant tipa que a les obres clàssiques s’hi hagin d’introduir falques d’aquesta mena amb l’absurd argument que es fa per acostar l’obra original als nostres dies. No m’agrada que em prenguin per estúpida. Si un clàssic és bo, l’espectador ja s’encarrega de fer els paral·lelismes que calguin sense que els hi hagin d’explicitar. La gràcia d’un bon text és que faci rumiar, i no pas que s’hagi de donar mastegat.

L’altre element que no em va agradar va ser l’escenografia, focalitzada exclusivament en un gronxador que representa el tron i el poder. Tots els actors van vestits amb calça curta i camisa i es mouen en un escenari completament despullat. Em penso que no cal arribar a aquest extrem de minimalisme, que s’acosta força al del Coriolà de Rigola que vam veure fa uns anys al Lliure. Entenc que és una obra complicada de representar per la seva complexitat argumental, però estic segura que s’hauria pogut trobar una solució imaginativa i a la mida del teatre que donés a l’obra tota la força que té. Amb aquest muntatge, més enllà de la paraula no hi havia pràcticament res, i així la representació queda incompleta.

Els actors, de la companyia Parking Shakespeare, que havíem pogut veure a Woyzeck a la Sala Beckett, són excel·lents i van saber donar a l’obra tota la força despietada que té. Eduard II és una obra sobre l’ànsia de poder i les intrigues palatines per aconseguir-lo. El tema no és que sigui actual, sinó que simplement és intemporal perquè és d’allò més humà. Em sap greu que haver descobert un text fantàstic de Marlowe en un muntatge deficitari i molt millorable.

Títol: Eduard II
Autor: Christopher Marlowe
Traductor: Marc Rosich
Dramatúrgia: Marc Rosich, Roberto Romei, Anna M. Ricart
Director: Roberto Romei
Intèrprets: Òscar Bosch, Ester Cort, Adrià Díaz, Pep Garcia-Pascual, José Pedro García Balada, Carles Gilabert, Santi Monreal, Roc Piró, Ricard Sadurní
Espai: Teatre Tantarantana
Dates: del 17 de desembre a l’11 de gener

Valoració: 2.5/5