Ma iaia i la tia Juana
Quan arribava la Juana amb un poval de raïm la iaia treia el seu somriure més gran i ample, un somriure que alliberava vulgues o no de qualsevol mal auguri que el futur mos tingués preparat. Ma iaia i la Juana eren dues dones que havien passat juntes força hiverns plegant olives. Coneixien les hores dels