Solcades
Eduard Solà Agudo
És tant fastuosa la llum
i el diumenge és tant solemne
que les cames em fan figa
així que el sol del migdia
llença l’àncora en el meu cap,
que és una magrana gegant,
i els ulls absents se m’acluquen
o moren i ressusciten
quan un núvol ho canvia tot
per acollir-me l’ànima.
El poble, com la balena
o com l’aigua neta del pou,
surt als balcons, puja als terrats
i ensuma la brisa del mar.
El diumenge no acaba mai,
només és la nit fingida,
només la Terra que gira.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!