‘Us ho repeteixo, si dos de vosaltres us poseu d’acord a la terra per qualsevol cosa que vulgueu demanar, us ho atorgarà el meu Pare del cel. Perquè on es troben reunits dos o tres en nom meu, allí enmig d’ells m’hi trobo jo’
Este bloc neix dels instants. Ho reconec: no podria ser d’una altra manera. El meu Mac només coneix la funció de la feina, els estudis i el bloc. Però el bloc neix també de l’iPhone, de l’instant. Passa una idea, una emoció redescoberta, i prenc l’iPhone per crear una entrada al bloc. Heus ací: les
Vos m’heu donat la vida, mare, la mateixa vida que per vos donaria sense pensar-m’ho gens. El meu amor per vostè és incondional. Ho sabeu, mare, que donaria la meua vida per vos, que m’heu donat allò més preuat que té la família: la vida i l’amor a Déu. Cent mil voltes cauré i cent
Als 10 jo era un home vell. Als 44 sóc un home sense edat, fumador, a punt per signar una compra-venta d’una finca d’alzines. Avui, ni més ni menys que a les 12.00. Si em seguiu, coneixereu la meua dèria pels migdies, les oliveres i el meu ofici, l’arqueologia. No en parlo mai, del meu
I Allò que no es diu, aquells silencis esbojarrats, a voltes assolen torres fermades i defensades per tots els costats. El silenci. Espai amb el silenci. Després de rellegir el Nou Testament, no us heu adonat que Jesús parla després d’un precís silenci? La paràbola ve precedida d’un silenci eixordador. Potser perquè la saviesa poua
La pluja que es perd. Com hi ha Déu, amor i Cel! L’enyorada aigua.
Ara em despenjo. Sento com neix el dia, no penso en la mort. — Voldria ser ric. La nit em posa ales allà on tinc la ment. — La primavera mos ha portat les pluges. Oh, la venjança! — Sonen els tambors. Columnes de pluja al mar. Vull estimar-te. — No vull que ploris per
Esta història és molt meua: en diuen emprenedoria. La paraulota és un perfecte eufemisme per referir-se al fet de fer girar una roda que pot arribar a ser una llosa. Un camí pedregós, un no mirar al cel de nit per trobar-hi recer. La meua història d’empresari sempre ha tornat a mare, però ara… Ara
I si mos trobem al Cuc, Piet, Carrillet, Bruno, i fem baixar los sants i els àngels que als vint mos custodiaven allà on acudiem arreglats, a peu o fent dit, des de Les Cases. I esta nit és la mateixa de fa vint anys, jo assegut a la barra, ara fent una cerveseta, ara