Qui és el vell que protagonitza la novel·la Testa de vell en bronze, de Ramon Folch i Camarasa?
“El benemèrit senyor August Bonafont i Garriga, exfuncionari de la llavors extingida Generalitat de Catalunya, exhome il·lustre, exfundador i ànima dels ex-Equips de Treball…”
“Ningú no era com jo. Jo no era com ningú. I això em deia dues coses: m’enorgullia de mi mateix, i m’entristia d’estar tan orgullosament sol, tan solitàriament orgullós, tan tristament solitari, tan solitàriament trist i orgullós i venjatiu.”
L’alegre festa, de R. Folch i Camarasa
“Aquella impressió que tot corria massa, que se m’escorria alguna cosa de les mans. Potser el temps, no ho sé.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“El millor de tota festa és la vigília.”
A L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“—¿Per què no es pot fugir?
Llavors el pare no va riure. Vacil·là i acabà dient:
—Perquè estem compromesos i juramentats i no estem sols. Perquè, al capdavall, resulta que estimem.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“—El cafè bo és amarg. La vida és amarga. ¡Molt de sucre! Estiguem contents —va dir el senyor Albert—. Com més bo és el cafè, més amarg. I la vida, com el cafè.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“Vaig ajeure’m al llit, no pas per dormir, sinó per pensar. Però no vaig pensar, sinó que vaig dormir.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“Vaig pujar a dalt, al nostre dormitori, i em vaig mirar al mirall. D’una manera diferent. No pas com em mirava cada matí, per pentinar-me. Em vaig mirar al mirall per veure’m.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“Explico això, no pas perquè tingui cap importància, sinó perquè justament no en té cap, per fer entendre que jo vivia així, llavors, i no pas pendent del que no havia de passar fins després.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“Però el senyor Domènec no volia neules. S’havia quedat assegut a la cadira, amb els ulls fits a la taula, mirant enlloc. O mirant endarrera, cap a un temps, una hora, un minut, que jo llavors no coneixia i que —després vaig saber-ho— era sempre present en ell.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“Compto que fer-se vell i morir-se deu ser això: el temps passa cada vegada més de pressa, fins que en un dia, en un minut, en un instant, passa de cop tot el temps, i és la mort.”
L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“De jove era portuguès, però ara s’ha fet vell.”
A propòsit del personatge Siurenho, a L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa