27 de març El confinament que va impulsar Pla a redactar el seu Quadern gris no és comparable a l’actual. Clausurar la universitat no implicava fer vida de poble –una vida horrible!, no es cansava de repetir– al seu Palafrugell familiar. És en els seus apunts, els contactes habituals amb família, amics, coneguts i saludats, on
26 de març Els dies s’escolen en una dinàmica rutinària procliu a l’esterilitat. Avui, a més, ha fet un dia fred i hivernal. A Girona, plovia i podria haver nevat, tenint en compte els quatre graus que marcava el termòmetre. Dia amb més comunicacions, videoconferències on l’ensopiment ens porta a incrementar lentitud en els reflexos.
24 de març És curiós aquest efecte de relativització del temps en aquest estrany període de confinament. Imagino que, com a mamífers bípeds que han passat milers de generacions entremig de la natura, a l’aire lliure, tendim a desorientar-nos en la reclusió. És com una estranya hivernació activa. És com si fóssim ermitans d’Alaska a
23 de març Dia d’àmplia interrelació social. Via Jitsi meet, per descomptat, un sistema que sembla que s’està imposant per fer reunions virtuals, i que em va semblar veure que feia servir el President Torra des de la Casa dels Canonges per parlar amb els consellers. Dia de reunions i de tasques pendents, que faciliten
22 de març Diumenge. Avui no he sortit al carrer ni per exercir el ritual d’oxigenació de comprar el pa. De tota manera, ha estat un dia relativament actiu. He llegit el diari –on he comprovat que la meva horrorosa sensació després d’escoltar la intervenció en directe del president espanyol és compartida a bastament–. He
21 de març Dissabte. Un dissabte estrany, com una setmana estranya, com un moment estrany. El confinament es fa realment difícil, no tant des d’un punt de vista físic, ni tan sols espiritual, sinó perquè el virus de la incertesa acaba fent mal. Certament, aquest matí pensava en els viatges en vaixell que, per posar
20 de març Avui, tècnicament, comença la primavera. Les coses segueixen igual, amb una quietud exasperant. De manera inconscient, segueixo rutines, aquests mecanismes psicològics que tracten de construir il·lusió de seguretat. Penso en el postgrau que vaig fer, ara fa més de vint anys, sobre pedagogia terapèutica. I precisament, parlava d’això: de les rutines com
19 de març Sant Josep. A les portes de la primavera astronòmica. Fins i tot, al matí ha fet un sol prometedor, de finals d’hivern amb de cel pur i aire net, com si hagués plogut. Tanmateix, els carrers continuen amb aquesta atmosfera inquietant instal·lada a la superfície. Mentre vaig a buscar el pa, la
17 de març Escric a la caiguda del sol. Bé, aquesta és una imatge literària, car el sol avui no l’hem vist enlloc. Seguim en un estrany, solitari i silenciós hivern. Se senten, lluny, lladrucs de gossos. De tant en tant, algun cotxe. És curiós com la circulació, al meu barri, molt episòdica, m’evoca aquella
16 de març M’he despertat aviat. Deu ser la rutina pròpia de dilluns. I també certa inquietud, car la primera cosa que he fet és reconfigurar el mòbil. La setmana passada, abans que l’apocalipsi col·lapsés el nostre sentit de normalitat, vaig fer el pas de canviar de companyia de telèfons. He de reconèixer que, com
15 de març Dia que no estic segur que hagi estat ensopit ni distret. En tot cas, per ser diumenge, he intentat estar mínimament actiu sense una planificació clara, que deixo per als dies tècnicament laborables. De fet, els diumenges, dedicats habitualment a passejar per la muntanya al matí, i mandrejar al sofà a la
14 de març Com a persona introspectiva, les circumstàncies posen a prova el meu grau de coherència. Escassament procliu a les relacions públiques, incòmode en esdeveniments massius, inhàbil en festes o actes socials, amb un punt d’autisme, amb propensió a l’aïllament, no sé com administraré aquests dies de confinament ordenat. En aparença, administro relativament bé
Rellegeixo El quadern gris de Josep Pla. “8 de març” – Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat
Aquests dies estic llegint Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini, de la periodista i corresponsal Alba Sidera. Tot i que aviat espero publicar una ressenya de caràcter més tècnic, he de dir que és un llibre d’aquests que impressiona. No pas per les indubtables qualitats tècniques, sinó per la capacitat de l’autora
Nota: Aquesta és la meva intervenció a les II Jornades Barret Picat: Comprendre el Món ara i aquí, llegida al mes d’octubre passat en commemoració al 40 aniversari de la revista local de Linyola, a la qual hi col·laboro puntualment des de fa més de vint anys. En plena era de la globalització, hem convertit