Entrevista que em fa el Portal Cazabaret, a propòsit del meu llibre “Una història crítica de les esquerres Cazarabet conversa amb Xavier Diez: -Amic Xavier, què t’ha fer escriure aquest llibre? Què és el que t´ha abocat a analitzar a les esquerres des de la “crítica”… -Diverses coses. La primera, la constatació de la crisi
Aquesta setmana, en Vicent Partal va entrevistar Francis Fukuyama, considerat un dels pensadors més influents del segle passat. Com he llegit en altres entrevistes seves, el mediàtic politòleg nord-americà tracta de fintar les preguntes incòmodes rere un mur invisible de correcció política. Com a estrella del circuit de les conferències i els cursos en universitats
Nota: Article publicat a Orto, Revista Cultural de Ideas Libertarias Una de las virtudes del anarquismo consistió en impugnar los convencionalismos sociales de la sociedad contemporánea. Al fin y al cabo, el concepto “Revolución” resulta demasiado estrecho si lo limitamos a la toma del poder o la substitución de un régimen por otro. Pero no,
“Som el 99%” fou el crit de guerra del moviment Occupy Wall Street, rèplica del 15-M que, a partir de setembre de 2011 ocupà espais emblemàtics d’una cinquantena de ciutats arreu dels Estats Units. La iniciativa, aleshores, va suscitar esperances entre aquells que veien anestesiades unes esquerres impotents davant la deriva neoliberal de les darreres
Sembla que Flaubert detestava els trens, malgrat que els feia servir per quedar amb la seva amant, a mig camí entre Rouen i París. Thoreau, per la seva banda, considerava que eren una pèrdua de temps, i preferia caminar per reflexionar millor en la seva vida monàstica i contemplativa als boscos de Walden Pond. No
Per a la gent de la meva generació, els Estats Units semblaven un lloc fascinant. La televisió, el cinema, la música esdevenien una exhibició de “soft power” que impel·lia vers l’admiració. Fascinant, i llunyà. Durant la dècada de 1970, en plena infantesa, la distància entre la nostra quotidianitat i l’estil de vida que vèiem reflectit
Nota: Article que acabo de publicar a “Orto, Revista Cultural de Ideas Ácratas” En un caluroso domingo de agosto en Nueva York, un colega periodista que pasa temporadas en la ciudad y que ha leído alguno de mis libros, me propone acompañarme a una librería anarquista emblemática de Manhattan, Bluestokings, en Allen Street. La idea me
M’ho va dir obertament fa unes setmanes mentre em presentava el meu llibre més recent. El sempre polèmic Agustí Colomines, col·lega historiador i director del grup de recerca interuniversitari del qual formo part des de fa alguns anys, em va etzibar allò de “Xavier Diez és un intel·lectual clàssic”. Mentiria si fos la primera vegada
Com ve a ser una tradició estiuenca, en què l’activitat transcendent davalla de manera considerable i l’especulació acompanya qui s’avorreix, detecto els incendis provocats a les xarxes com a una eina de distracció. I com que no suporto la calor, ja des de bon principi, em nego a participar en aquesta mena d’akelarres d’hiperventilats. Aviam.
La primera vegada que vaig córrer més de tres quilòmetres seguits devia tenir quinze anys. I va ser per imperatiu acadèmic. En una anècdota més de la meva heterodoxa trajectòria d’estudiant, essent alumne de nocturn, em vaig examinar per lliure de l’antic primer de BUP d’una matèria que no havia fet en tot el curs:
El 1933 Martin Heidegger, el gran filòsof alemany, s’afilia al partit nazi i al cap de poc serà nomenat rector de la seva universitat, la de Friburg. Malgrat que abans ja havia mostrat el seu antisemitisme, no havia tingut cap recança a tenir una estreta relació amb col·legues jueus, o a mantenir una relació amorosa
Tenint en compte l’esdevingut avui al Suprem, comparteixo una entrevista en profunditat que vam fer entre en David Caño i jo mateix a la Marina Garcés, l’any 2016 i que va sortir publicada al número 39 de la revista Docència Conversa amb Marina Garcés, David Caño i Xavier Diez DOCÈNCIA: En algunes entrevistes anteriors t’has
Barret Picat ha tingut la iniciativa de dedicar un monogràfic a l’art de la gastronomia. I servidor de vostès sembla la persona menys indicada per satisfer els lectors entusiastes. Perquè, sí, efectivament, en aquest àmbit, confesso que sóc una nul·litat. I això ho reflexionava fa poc amb l’Antonio Baños, darrere uns plats de la Mediterrània
Per circumstàncies personals, ahir vaig haver de ser davant d’una televisió entre les dues i quarts de quatre. Una televisió on no tenia accés al comandament a distància, i s’alternaven TVE, Tele 5 i Antena 3. Fa molt de temps que no em mirava aquestes cadenes. Podria dir que, arran dels fets d’octubre, ja no
L’eclosió feminista actual té molts aspectes criticables. En opinió personal, abusa de cert victimisme i folklore, i no sempre sap trobar les imprescindibles aliances per convertir la justícia de les seves reivindicacions en hegemonia. Ara bé, l’eclosió feminista actual També té a veure amb un factor més que preocupant, que és la degradació de l’estatus