SETANTA ANYS AMB UNA ALTRA VIRGINIA WOOLF

Un dia de primavera, la gran Virginia Woolf es va omplir les butxaques de pedres i es va enfonsar en el riu Ouse…

 Queien bombes a la seva estimada Londres, en aquells horribles inicis de primavera, però potser el mal de la Virginia no era d’aquestes bombes, no era d’aquest món. Tenia un gran neguit, una malaltia, que no la deixava viure. Pero també tenia una força creativa que la va convertir en una de les grans renovadores de la novel.la contemporània. En una contista excepcional. En una assagista de primera. A vegades he provat de triar quines obres d’ella m’han impactat més i en quin ordre d’importància les posaria. No me’n surto. Per provar no quedarem. Poso Al Far en primer lloc. Després Mrs. Dalloway. Després Una Cambra Pròpia. I Orlando. I els articles de The Common Reader. Després Entre Actes. Flush. Algun conte com The shooting party o La dona del mirall i d’altres que em descuido. Dilluns va fer setanta anys de la mort d’aquesta escriptora: no volia deixar passar la data.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *