La majoria de les meues amistats es sorprenen que em declare catòlic. És clar, no ser ateu, encara, o ser teista, doncs bé, però ser catòlic ho troben un escàndol. Tant se val, el que jo vull referir-me ara és la pau que comparteixo amb els fidels que sovint, sovint, acudim a l’Eucaristia. La gent
Roca calcària, lo carst de la Serreta amb vistes al mar.
L’Eucaristia a la Basília de Sant Feliu és preciosa. Ara que mos hem instal•lat a Salt, no hi acudeixo tant com unes setmanes enrere. Esta setmana passada només hi he anat una vegada. Lo bus L4 t’hi porta i t’hi torna. I sempre ve de gust deixar-se seduïr pels carrers del Barri Vell, fer el
A voltes oblidem. Potser no podríem viure sense oblidar. Oblidem allò que ens ha perjudicat. A voltes m’agradaria oblidar certes vivències. Tanmateix, no puc. I per a res voldria oblidar el record que guardo d’en Salvori, del seu somriure, del seu tracte, fins i tot de la seua grandesa física i d’alguna de les seues
Aquesta matinada s’ha mort en Salvori Villar, un homenot de Tarragona, pastor evangelista a l’església del carrer Caputxins. Un home bo, entranyable, d’una gran humanitat i saviesa. El recordarem amorosament, amb estima, tal i com ell va viure i ensenyava a viure. Descansa en pau, amic.
I Recordo els banys a la séquia mare. Mos deixàvem arrosegar per la corrent de l’aigua. De presa en presa, de passarel•la en passarel•la. A voltes vèiem una presa sense cadenat i contàvem los gripaus i les granotes absorvides, vençudes per la corrent de la séquia que regava los camps de la foia, corrent avall.
En arribar la nit de la seua vida s’adonà que havia passat l’existència teixint mentides que ara li feien feixuga l’existència. No sentia, no tenia remordiments, però ara se li feia més penosa una vida irreal. Que els jutges fins i tot havien dubtat del seu relat, però a la fi sempre havia sortit vencedor.
I La meua ànima fa la migdiada després de llegir aforismes de Nietzche. Al cap d’un parell d’hores em desvetlla i em poso a caminar cap a la dalt de la serra per divisar el paisatge desert on els homes sembren per a treure’n quatre rals al cap del juny. Aleshores recordo que si he