La majoria de les meues amistats es sorprenen que em declare catòlic. És clar, no ser ateu, encara, o ser teista, doncs bé, però ser catòlic ho troben un escàndol. Tant se val, el que jo vull referir-me ara és la pau que comparteixo amb els fidels que sovint, sovint, acudim a l’Eucaristia.
La gent que acudim ‘a missa’ estem avesades a entrar a les esglésies, senyar-nos, mostrar els respectes davant del Messies, jaure i estar en silenci. Jo acostumo a resar, però a voltes acudeixo a l’església a resoldre un dilema personal, a ‘conversar’ amb Jesús, a endreçar-me en algun assumpte. I sospito que la majoria de la gent que acudim sovint a missa també acudim en altres hores a retrobar la pau de Déu.
Us sorprendríeu -els no creients- de com transforma els pensaments acudir a l’Eucaristia, però també acudir a l’església per a tenir un diàleg amb Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!