En arribar la nit de la seua vida s’adonà que havia passat l’existència teixint mentides que ara li feien feixuga l’existència. No sentia, no tenia remordiments, però ara se li feia més penosa una vida irreal. Que els jutges fins i tot havien dubtat del seu relat, però a la fi sempre havia sortit vencedor. I què? Només era qüestió de no cedir en escena i recolzar-se en l’ètica de la víctima que per naturalesa havia observat i enganyat amb destresa.
En arribar la nit de les seues coneixences, aquestes pensaven en la sort que havien fet d’haver-se allunyat d’aquell desgraciat, del malànima que ara sentia la càrrega d’una vida en la foscúria de les aparences.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!