I
Recordo els banys a la séquia mare. Mos deixàvem arrosegar per la corrent de l’aigua. De presa en presa, de passarel•la en passarel•la. A voltes vèiem una presa sense cadenat i contàvem los gripaus i les granotes absorvides, vençudes per la corrent de la séquia que regava los camps de la foia, corrent avall. I les serps? També, però les serps mos feien un cert respecte.
Anàvem pel camí de la séquia en bicicleta i saltàvem a la bassa de Ramiro. Fèiem el mort sota el sol de l’estiu, fins l’hora de dinar. Erem lliures, més ingenus que menys, més lliures que avui, però igual de feliços.
II
M’he instal•lat a Salt, ara que treballo a Girona. Que la gran majoria de la població amb qui comparteixo carrers i bars siga d’origen musulmà, d’entrada, no puc negar pas que em sobta. Em sobta relativament, perquè a Ulldecona també hi ha molts ciutadans musulmans. I això està bé, no em disgusta gens, però no deixa de sorprendre’m.
III
Este cap de setmana farem una excursió amb Cranquet, un fora de sèrie en matèria d’excursionisme. Potser travessarem el Montsià o potser a les onze ja estarem esmorzant a cor què vols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!