A voltes oblidem. Potser no podríem viure sense oblidar. Oblidem allò que ens ha perjudicat. A voltes m’agradaria oblidar certes vivències. Tanmateix, no puc. I per a res voldria oblidar el record que guardo d’en Salvori, del seu somriure, del seu tracte, fins i tot de la seua grandesa física i d’alguna de les seues paraules, que guardo com un tresor entre l’ànima, el cor i el cervell.
La darrera volta que vaig parlar amb ell va ser a una verduleria del carrer Ramon i Cajal, a Tarragona. Jo estava vivint el període més complexe de la meua vida. Mai podré oblidar el seu rostre, la seua tendresa en la mirada.
He recordat este moment arran de llegir este article que evoca la seua persona i la seua condició de ‘profeta’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!