Els cucs de seda
19 de setembre de 2023
0 comentaris
Els cucs de seda devoren les moreres cada migdia.
Els cucs de seda devoren les moreres cada migdia.
Quan la nit passe per ta casa a passar comptes, no et preguntes si vas plorar fort o vas fer-ho com sempre. Si la nit vol passar de llarg, no poses cara de circunstàncies: obre la porta de la teua cambra, prega-li que s’ajoque al teu llit i de seguit, abans no tanque els ulls,
Acceptar la malaltia, acceptar la victòria, acceptar la derrota, acceptar la tristesa i la felicitat. Acceptar. El progrés es recolza, en certa mesura, en l’acceptació. En aquesta societat, accepta que néixer ric et fa més suportable la càrrega de la competència i la lluita pels recursos. Accepta, allibera’t. Accepta fins i tot que tot això
L’excel•lència dels canyars, un camí que voreja la mar, una mar calmosa i blava, un desig de ser vaixell que de nit fondeja i a trenc d’alba torna a casa. Oh, la vida dolça! Cerco l’amor fins a trobar-lo en la claror del midgia i la seua finíssima pluja caient sobre els nostres ulls. Oh,
I Li calia un gest, una paraula amable, un somriure, una mirada de complicitat. Li calia alguna cosa d’estes per a fer-lo plorar. Aquella vida apareguda li pareixia aliena. Jo ho sabia perquè també m’hi havia trobat: un diàleg breu, com si fos a un gos de casa, com en una fàbula d’ocells càndids que
La meua solitud és com la meua tristesa, un poc de sucre, un poc de naixement. És una solitud que a la matinada no cerca remei, però a voltes m’esforço en creure que tot plegat està bé. Està bé sentir la plenitud en cada carrer del Barri Vell de Girona. Està bé fer plans que