Plorava al terrat, sola, sota el sol d’aquell migdia imaginant el jove poeta escrivint, malalt, al llit o a la taula d’una modesta cambra, aquell poema lluminós, ple de serenor i saviesa. Sense voler-ho, sense pensar-ho, d’una revolada corregué escales a baix fins arribar al carrer amb les ulleres de sol posades. Volia llegir tot
Quan el vent de dalt escampa la fullaraca de l’olivera pels seus peus i els seus verals i quan plou i l’aigua regalima per les escorces envellides, m’adono que em manca el teu silenci. No em venç la por, ni la ira, no m’entristeix la teua absència. Tanmateix, sento la meua vida com el núvol
La idea principal és que facis el que facis, comptat i debatut, la realitat i la veritat dels fets seran interpretats en la seua justa mesura. Com si es tractés d’un anàlisi clínic, un examen tipus test o una fórmula matemàtica: el temps encaixa les peces i l’assassí acaba pres o mort. Darrera d’aquest raonament,