Solcades

Eduard Solà Agudo

Això és tot

30 de maig de 2023

Era bella. És molt bella. Vam fer l’amor cada dia que vam estar junts, a Les Cases. Cada dia, en despertar, en tornar de la platja, en acabar de dinar, en anar a dormir. Mos passàvem lo dia fornicant. Ella se’n va tornar a Itàlia i jo vaig tornar a la feina. Això és tot.

Llegir més

Visca la vida

28 de maig de 2023

No hi ha solució. No compto per ningú. És inútil lluitar. Estic cansat, no puc més. El sol em molesta. No puc sofrir més aquesta angoixa. No vull viure així. No hi ha sortida possible. Estic fart de tanta tristesa. No ho superaré. La justícia ha estat injusta amb mi. No mereixo això que em

Llegir més

Lo meu amigable arlequí

24 de maig de 2023

I Amigable arlequí, jove comediant, dins la maleta que recorre el meu camí hi portes l’anric i un paraigües per a l’hivern. La veu, amic arlequí, se t’ha enfosquit. Fa tants anys que camines sol que ja has oblidat lo teu passat o allò que podria salvar-te d’una vida a la ciutat. Mai tant, ets

Llegir més

La fi més desvalguda

17 de maig de 2023

Et pense com el cetaci enamorat que sota el mar del crepuscle, amb el sol partit en dues meitats precipitant-se sobre els deserts, fa pensaments d’anar a morir allà on va néixer. Ah, presència! Ardit perdedor! Aviat cauràs en l’oblit de les proses infames i en arribar la lluna de la tardor beuràs tota una

Llegir més