Visca la rauxa
Visca la rauxa! Mengem pa amb oli amb el vi. Celebrem-ho tot!
Visca la rauxa! Mengem pa amb oli amb el vi. Celebrem-ho tot!
Era bella. És molt bella. Vam fer l’amor cada dia que vam estar junts, a Les Cases. Cada dia, en despertar, en tornar de la platja, en acabar de dinar, en anar a dormir. Mos passàvem lo dia fornicant. Ella se’n va tornar a Itàlia i jo vaig tornar a la feina. Això és tot.
No hi ha solució. No compto per ningú. És inútil lluitar. Estic cansat, no puc més. El sol em molesta. No puc sofrir més aquesta angoixa. No vull viure així. No hi ha sortida possible. Estic fart de tanta tristesa. No ho superaré. La justícia ha estat injusta amb mi. No mereixo això que em
I Amigable arlequí, jove comediant, dins la maleta que recorre el meu camí hi portes l’anric i un paraigües per a l’hivern. La veu, amic arlequí, se t’ha enfosquit. Fa tants anys que camines sol que ja has oblidat lo teu passat o allò que podria salvar-te d’una vida a la ciutat. Mai tant, ets
Et pense com el cetaci enamorat que sota el mar del crepuscle, amb el sol partit en dues meitats precipitant-se sobre els deserts, fa pensaments d’anar a morir allà on va néixer. Ah, presència! Ardit perdedor! Aviat cauràs en l’oblit de les proses infames i en arribar la lluna de la tardor beuràs tota una