Solcades

La idea principal és que facis el que facis, comptat i debatut, la realitat i la veritat dels fets seran interpretats en la seua justa mesura. Com si es tractés d’un anàlisi clínic, un examen tipus test o una fórmula matemàtica: el temps encaixa les peces i l’assassí acaba pres o mort.

Darrera d’aquest raonament, el qual em crec, hi ha la rigidesa d’un misteri que sempre m’ha fascinat. Podria expresar-lo a través del que en filosofia s’anomena ‘el problema del mal’, però jo prefereixo referir-m’hi com ‘la inexorabilitat del bé’. Del ‘bé’ en tots els aspectes i àmbits.

‘La inexorabilitat del bé’ es refereix a allò que deia al principi: fins els psicòpates s’adonen del mal que provoquen, però molt rarament demanaran perdó pels fets. Abans fugiran. Negaran qualsevol mena de culpa. Abans fugiran. Però d’allò que no podran fugir serà de la ‘inexorabilitat del bé’: de ser descoberts. D’això també intentaran fugir, però el sentit de la vida els haurà avançat sense adonar-se’n.

No entranya aquest fet un misteri? No hi trobeu a faltar una voluntat que trascendeix allò que és pròpiament humà?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!