I Necessito el sol i la calda del migdia, un rossegó de pa torrat amb oli i uns llibres per anar llegint, per acomiadar-me dels dies de tardor, com sempre, a la meua manera. II Que la fragilitat del meu cos trobe en la mar la seua guingueta així que l’horabaixa s’endrece i no calgue
La CUP és lo partit de l’oportunitat perquè, què pot esperar un partit que ha tocat sostre electoral quan més volada se li podia suposar que esperar l’oportunitat? La CUP es limita a fer política de cara a l’aparador i tot aquell argumentari assamblearista ha saltat tantes voltes pels aires que ser anomenades ja fa
Celebro de seguit la seua eufòria i joia i la tristesa dels mamuts, que si ara em sento bé amb tot lo que acullo no és per ganes de riure si no per ganes de vore com la tarda canvia la solfa i arreu es fa de nit i a fora els carrers segueixen buits.
Ja podeu consultar el vostre pronòstic pel cap de setmana. De res. Àries, te passes lo dia pensant coses. Taure, este cap de setmana viuràs coses que ara no t’imagines. Cranc, algunes coses pareixen mentida, però són reals. Per una altra banda, si vius entre Tremp i Rialp, Sort. Gèminis, qui no té cap, té cames.
És com quan et diagnostiquen la malaltia que t’ha d’acompanyar fins la mort terrenal i surts per la consulta del metge sense saber cap on anar. Això, disculpeu, ho hauria d’escriure en primera persona. A mi em va venir al cap que dedicaria la resta de la meua vida a ser feliç. Així, en abstracte.
Cercant coses d’un servidor per la xarxa me n’adono que l’Ajuntament d’Alcúdia va reproduïr un article del 2013 al meu bloc -de fet, un gest en solidaritat amb Carles Mateu Blay- a causa d’una entre tantes agressions lingüístiques a la nació. Llegiu-lo ací.
Diuen que passen més cotxes rere els vidres del capvespre i que els versos m’oprimeixen, però de seguit passa un tren i em causa la mateixa alegria que si passés un carro d’alfals i això val la pena de dir. Escric això mentre rego les oliveres. La terra va engolint l’aigua i les gosses juguen