Celebro de seguit
la seua eufòria i joia
i la tristesa dels mamuts,
que si ara em sento bé
amb tot lo que acullo
no és per ganes de riure
si no per ganes de vore
com la tarda canvia la solfa
i arreu es fa de nit
i a fora els carrers segueixen buits.
Que jo firme ara mateix
que per molts anys estiguem units
en una tarda eterna i eixordadora
a causa dels tabals i les gralles
que sonen des dels terrats i les places.
Que res paga la pena sense tu,
que ets valenta i decidida.
Un altre estiu abans de partir
i ja enyore el tacte del teu cabell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!